tag:blogger.com,1999:blog-32853672105667400672024-03-13T01:07:55.548-07:00KarrascletUnknownnoreply@blogger.comBlogger39125tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-85953248629061901512013-04-01T09:18:00.002-07:002013-04-01T09:23:05.103-07:00Cursa Popular de Prades<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGXo9f6W7rZe3gH0muST7uotf3vl21D4NxK5He7iq4VyyCDN7yhu1fOQbHNLZLUYMQkh63uunHSoz05TXsvzSKjh_xWXQS41paEJKfkIkX1yrZpjXcxMs2ZhpQTPCFbwVQVDkao2FTiIw/s1600/IMG-20130331-WA0004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGXo9f6W7rZe3gH0muST7uotf3vl21D4NxK5He7iq4VyyCDN7yhu1fOQbHNLZLUYMQkh63uunHSoz05TXsvzSKjh_xWXQS41paEJKfkIkX1yrZpjXcxMs2ZhpQTPCFbwVQVDkao2FTiIw/s400/IMG-20130331-WA0004.jpg" width="400" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjEmwuwlkoVEvLXC69zVvEN0nUgISb9t-ntiiMXF1Ha9hkD7BvEJn5KXmm_3YbzQJitwlP_hBgplEdv8xXDvbz4ApdlzMbZTLhfDjmKO6R1BLy-UDtnZpg2iVGeoEzdD1pGA17CNJER6A/s1600/Foto0191.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjEmwuwlkoVEvLXC69zVvEN0nUgISb9t-ntiiMXF1Ha9hkD7BvEJn5KXmm_3YbzQJitwlP_hBgplEdv8xXDvbz4ApdlzMbZTLhfDjmKO6R1BLy-UDtnZpg2iVGeoEzdD1pGA17CNJER6A/s320/Foto0191.jpg" width="240" /></a><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: white; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; line-height: 17px;">La cosa va anar més o menys així, el Jaumet em va dir d'anar a fer la cursa popular de Prades, però com era masa curta suposo que l'hi vaig fer mala cara, i com que em llegeig el pensament, ja va puntualitzar d'afegir d'anar de l'Espluga a Prades per a fer la cursa, i després tornar de nou a l'Espluga, i com que la idea era del tot esboijarada doncs m'hi vaig apuntar, (no fós que hi anés sol). Vam pujar pel Titllar fins a Prades 16km, que a bon ritme vam estar 1h54min., allí encara ens va donar temps de fer un cafetò. La sortida va ser com sempre a "saco", el Jaumet ja va sortir a bon ritme, jo més tranquil a cua de grup per anar avançant gent, que sempre anima més, tots dos ens vam anar engrescant, i vam acavar ell tercer (quasi segon), i jo setè. Van ser més de 13km, tardant poc més d'un hora, tot seguit vam fer un bocata, i després de recollir la copa, vam tornar a l'Espluga, aquest cop per d'alt dels plans i baixant per la Pena i pel Gran Jhon fins de nou a l'Espluga, 20km més, això sí contents i reventats.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>
<iframe frameborder="0" height="400px" src="http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=4216016&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S" width="500px"></iframe>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-51233904227775970672013-02-03T08:45:00.000-08:002013-02-03T08:45:02.080-08:00SORTIDES AMB VENT<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghLXzWli1BG6W0eLpfR3dyPCOUWnqs9pjiqm119zMCYon5-HtBFuIPD7otho6doMTjPttj9vaaDYJ0rAUiZVtKQ4NAMHzDbwtzSo61bTckJwXTBT-LWejo4vtTky7mSAvBFqfYa3EMB2Q/s1600/Fotoriuriu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghLXzWli1BG6W0eLpfR3dyPCOUWnqs9pjiqm119zMCYon5-HtBFuIPD7otho6doMTjPttj9vaaDYJ0rAUiZVtKQ4NAMHzDbwtzSo61bTckJwXTBT-LWejo4vtTky7mSAvBFqfYa3EMB2Q/s400/Fotoriuriu.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Aquestes últimes dues sortides durant el mes de gener han resultat força mogudes per qüestions climatològiques, la primera la vam planificar des de Montblanc, tot i que l'home del temps ja ens havia presagiat una mala jornada, ...però com que sempre s'equivoquen, van tirar endavant amb la sortida, i per desgràcia nostra aquesta vegada ...la va encertar. Vent, aigüa, neu, fred,..."quien da más?". En resum, que vam sortir, però la vam escurçar, des de Rojals ja vam anar directament vers el mirador de la Pena, per l'ermita de st.Joan, directament cap a Montblanc.<br />
I avui, em volgut ser més llestos que l'home del temps, i em enraderit un dia la sortida aplaçant-la per avui, ja que donava millor temps, però aquest cop, no l'ha encertat i ens ha fotut una ventada que ens ha deixat ben airejats.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZsuxxxDrJ9HIb4Pu0pA2nEBkyhTb-4mqt-Oc8m9o3yy3AEH0RRNCLQZ1edmqdnFfh-sfUJByCWB2YF3DQ1WF3hFVFvcPZiQurD0jv-7eMsApFgXzLSBeKxze_8doxwMEuHdsYYs0IcDk/s1600/Fotoriu.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZsuxxxDrJ9HIb4Pu0pA2nEBkyhTb-4mqt-Oc8m9o3yy3AEH0RRNCLQZ1edmqdnFfh-sfUJByCWB2YF3DQ1WF3hFVFvcPZiQurD0jv-7eMsApFgXzLSBeKxze_8doxwMEuHdsYYs0IcDk/s320/Fotoriu.jpg" width="233" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxtKgFiPRl5X1-X7Xtop584RGDg7UN5YCiEthEMcoswrwOZdh4jZNiVLaYJY1ZDBeavEmgaknbRE4uiFR4WT1O05lhVnXCbzHLDm_V7Es1oB4BRTyA3-M70LeJGiUtTo5k0lefJQMnD5A/s1600/Fotoriuiriu.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxtKgFiPRl5X1-X7Xtop584RGDg7UN5YCiEthEMcoswrwOZdh4jZNiVLaYJY1ZDBeavEmgaknbRE4uiFR4WT1O05lhVnXCbzHLDm_V7Es1oB4BRTyA3-M70LeJGiUtTo5k0lefJQMnD5A/s320/Fotoriuiriu.jpg" width="158" /></a>Aquest matí hem sortit de Farena a tres quarts de nou, amb un fort vent i fred intens, hem pujat pel grau de Roquerols, fins al Mas Mateu, d'allí cap el ref. de Cogollons, on mitjançat el GR-171 hem anat cap el coll de la Mola i fins els Plans de st.Joan, d'allí ens hem desviat cap el Mas del Llort per anar fins al fons de la Vall per enllaçar pel camí de pujada a Rojals, on hem anat a la Socarrimada per a fer un "tentenpie", que per cert els dos cops que hi hem pujat està a tope de gent, no es veu ni un alma pels camins i quant hi arribes esta tothom allí, tot i que no venen "....-coles". Una vegada recuperats, toca la baixada fins al Pinatell, una mica tècnica però divertida i amb el vent que fà no estem per entretenir-nos, i anem seguint les marque blanques i verdes, que ja no deixarem fins a Farena de nou. Per cert, el camí que passa pel riu que es va perdre durant les riades de fà molts anys, ya està practicament recuperats, està ben senyalitzat i fins i tot hi ha ponts per creuar un parell de cops el riu Brugent.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXbchLjxpo0dQxm3MU10z55ZPvPvs0z17Mcwirhk7NVKmuz4MIn8Z33sV1w7khz2V9ZAtDHTWQ-g9fh6LER2MzrIVp63Ptswtt66vIqEM4xT6Uiav6Kd-ji1UxwZYIPCEj1jWvLgEVr-s/s1600/IMG-20130120-WA0004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXbchLjxpo0dQxm3MU10z55ZPvPvs0z17Mcwirhk7NVKmuz4MIn8Z33sV1w7khz2V9ZAtDHTWQ-g9fh6LER2MzrIVp63Ptswtt66vIqEM4xT6Uiav6Kd-ji1UxwZYIPCEj1jWvLgEVr-s/s400/IMG-20130120-WA0004.jpg" width="400" /></a></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-88493008228161887622013-01-12T09:29:00.001-08:002013-01-12T09:40:29.712-08:00ENGUANY PEDALEM<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUxvfc6fwSPLSiQhbYBk7dcte7Ugpn1nk6PqJlPpAU8ffBZfasMebLasiI1Dz-3ADX03bfBLGczkRzdCvmE6Vpz7it6xabCH6_6FeeQeVFf-sNeJiE-lFYS32iO498rYv9_r1AMLAG5uk/s1600/Perfil_Quebrantahuesos3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="161" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUxvfc6fwSPLSiQhbYBk7dcte7Ugpn1nk6PqJlPpAU8ffBZfasMebLasiI1Dz-3ADX03bfBLGczkRzdCvmE6Vpz7it6xabCH6_6FeeQeVFf-sNeJiE-lFYS32iO498rYv9_r1AMLAG5uk/s320/Perfil_Quebrantahuesos3.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Aquest any 2013, un cop superat el final de la vida al planeta Terra (segons els capullos que interpreten als Màies), me proposat un nou repte per motivar-me, aquesta vegada he canviat les bambes pels pedals i aniré (dic aniré, ja que m'ha tocat el sorteix previ per poder-te inscriure) a la Quebrantahuesos -QH-, una cursa amb bicicleta de carretera que es fà a Sabiñanigo (Pirineu d'Osca), passa a França pel Port de Somport, a França fà el port Marie Blanche i torna a España pel port del Portalet, i abans d'arribar a Sabiñanigo puja la Hoz de Jaca, en total 205km., de mal de cul i cervicals, tota una "gozada", pels masoquistes.
La cosa va anar més o menys així, primer em trobo al Kiko, i l'hi dic -saps que he pensat?, que podria apuntar-me a la QH-, i deseguit em diu,-osti, jo fà molts anys que hi penso però mai he fet el pas, si tu t'hi apuntes, jo també-, doncs dit i fet, en aquell moment passa per allí devant un altre dels sonats habituals, i l'hi dic -Ei! aquest i jo ens volem apuntar a fer la ....-, i directament diu, -jo també-, collons però encara no t'he dit el que, ...de fet és igual, en breus moments ja erem vuit els apuntats, i en els dies següents vam acabar d'arrodonir la cifra en deu.
O sigui que enguany anem a fer una cursa de 205km, uns tius que amb bici de carretera mai hem passat dels 130km, ...ole!, ole!.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYIkYqN5Z4rV-M2app-1mlYnxT-HO4XC1Sgtw33ABtZvwSNCDQjyonHg7cDOPGCdKbBvlVVmsX__n1DEhStonlXg83zpeTu2_W5RYRBCfTTHKEinIqn-84StdAienpNvCrJa2dpFELxCk/s1600/IMG-20130111-WA0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYIkYqN5Z4rV-M2app-1mlYnxT-HO4XC1Sgtw33ABtZvwSNCDQjyonHg7cDOPGCdKbBvlVVmsX__n1DEhStonlXg83zpeTu2_W5RYRBCfTTHKEinIqn-84StdAienpNvCrJa2dpFELxCk/s400/IMG-20130111-WA0001.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghQPiqoDIXWSGzR6_LJo8fi7RvcyXWrAvUK8VbAD-jaaiiqvA6uWGkTK_wl7Z3wf5q1HzQuSrWKG1sI7a7ZkM7iXNXMt_xpNKLcu9gaGL2EIvMmo2rGh-gA8il3fK2NCDw-ClwaiDDTuY/s1600/IMG-20130111-WA0002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghQPiqoDIXWSGzR6_LJo8fi7RvcyXWrAvUK8VbAD-jaaiiqvA6uWGkTK_wl7Z3wf5q1HzQuSrWKG1sI7a7ZkM7iXNXMt_xpNKLcu9gaGL2EIvMmo2rGh-gA8il3fK2NCDw-ClwaiDDTuY/s400/IMG-20130111-WA0002.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJOAASl38DDa85D26ZqEwvfpKbtp5b2qA5WSEIvvwYFpNbDBBcSahwuxfsjAQL-oyjM0UUs8WDJIggt-6jOBMTG8PzZixaS1IJoBIKS_DqK5gXIF-3zteoBgBJcWAkU8kPR-waNb98fhU/s1600/IMG-20130111-WA0003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJOAASl38DDa85D26ZqEwvfpKbtp5b2qA5WSEIvvwYFpNbDBBcSahwuxfsjAQL-oyjM0UUs8WDJIggt-6jOBMTG8PzZixaS1IJoBIKS_DqK5gXIF-3zteoBgBJcWAkU8kPR-waNb98fhU/s400/IMG-20130111-WA0003.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOXQcfzBP2jiPkJ2OvzHO4MNn122hSVa78YifT7QBD6XVV8ETI_nuH_zLVHvBXppSIeTbIF2GTy5o0PB_58vcj0gmJoikOisN5CdEeaHLmlNw7ZrVS5kGpLrgI0Wbm01r8pua2jTdTlTs/s1600/IMG-20130111-WA0004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOXQcfzBP2jiPkJ2OvzHO4MNn122hSVa78YifT7QBD6XVV8ETI_nuH_zLVHvBXppSIeTbIF2GTy5o0PB_58vcj0gmJoikOisN5CdEeaHLmlNw7ZrVS5kGpLrgI0Wbm01r8pua2jTdTlTs/s400/IMG-20130111-WA0004.jpg" width="400" /></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-21576935558881690002012-06-10T12:02:00.001-07:002012-06-10T12:19:33.075-07:00MÉS SOL QUE UN MUSSOL<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi00QmmKiNDg1nLOGepWVxcFMz71UoOyzeL1bPFJR7E6qVm1QFDxbqAnsDul58GneeLM_g-FhUSZPgrd-8pwxy4zpZkVzFueRL4IyDd15jAkktefQf8n2r_iuKYdbuYmm9lWbXjzQy-cJU/s1600/Foto0122.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi00QmmKiNDg1nLOGepWVxcFMz71UoOyzeL1bPFJR7E6qVm1QFDxbqAnsDul58GneeLM_g-FhUSZPgrd-8pwxy4zpZkVzFueRL4IyDd15jAkktefQf8n2r_iuKYdbuYmm9lWbXjzQy-cJU/s400/Foto0122.jpg" width="400" /></a>
Sempre he dit que sol no s’ha d’anar per la muntanya, però desobeint-me a mi mateix, aquest dissabte m’he saltat la meva pròpia norma sagrada,… i me’n he anat tot sol (tatxíiiinnn).
Aprofitant que uns altres companys campaven pel Montsant, m’he decidit a fer una ruta que ja portava al cap feia uns dies, que era anar des de Tarragona al cim del Montsant, la Roca Corbatera (punt culminant del Priorat).
Com que em coneixo, el més difícil era llevar-me i sortir, per això em vaig estar mentalitzant el dia abans, que l’únic que havia de fer era sortir al carrer, i que si no volia seguir, doncs cap a casa. De fet, era enganyar-me a mi mateix, ja que sabia perfectament que si conseguia sortir al carrer ja continuaria.
Per no notar tant (el madrugón), vaig deixar el despertador a la mateixa hora que em llevo cada dia per anar a treballar, però en aquest cas, no em vaig posar presió en l’hora de sortir de casa. Un cop va sonar, em vaig incorporar al llit intentant no pensar gaire en el que anava a fer, poc a poc vaig esmorzar, em vaig vestir de gala, i quant ja ho havia fet tot, no vaig tenir cap altre remei que sortir al carrer,…BIEN!!!!.
La ruta ja la tenia al cap, i no en va caldre baixar-me-la, de casa directe cap el riu; el dia en principi es presentava fresquet, hi havia algun núvol que tapava un sol que despuntava tímidament, vaig començar a trotar molt suaument, com si no vulgues que el meu cap s’adones del que estava fent. Poc a poc vaig anar fent els kilòmetres, inicialment per la llera del riu francolí, que per cert està feta un merda plena d’obres, …i de conills.
Del riu, vers Constantí pel barri de Centcelles, tot creuar el poble inicío el camí que primerament passa pel costat del col•legi Turó, i com que la experiència de passar per sota de l’aeroport em va agradar, vaig repetir, però,…ja,ja, no és el mateix passar-lo sol que acompanyat, quin ”iuiu”, un cop hi estas dins no es veu res de res, i com que vas sol, et pots imaginar tot el que el teu cap sigui capaç, per sort entrant pel sud, pots veure al final, però molt al final, la sortida. Bé, un cop passat aquest tràngol, i a l’altre costat de l’aeroport, anem directa cap a Reus (l’altre capital de Tarragona). Kilòmetre 18, 2h.
A les vuit i mitja, deu ser l’hora on els reusencs surten a córrer, deu-ni-do, quin munt de gent corrent, encara em trobaré algun conegut –vaig pensar-, des de Reus vaig seguir el GR que duu a Prades, passant per Castellvell, i les urbanitzacions que hi ha a la part de dalt de la muntanya, des d’on començo a trepitjar camins per fi.
Ja fa un ratet que estic pujant, tot passar el Mas de Borbó (familiar del cazaelefantes), arribo al coll de Batalla, d’allí baixo fins a Vilaplana. Kilòmetre 33, 3h.30’. Allí aprofito per a menjar quelcom, carregar el “camel”, trucar a la “jefa” (que si, que estic bé!!!), trucar als companys que estan fent el tomb del Montsant des de la nit abans, buff! -quina son-.
Decideixo pujar per Garrigots, ja que em deixa més aprop d’Arbolí, on vull esmorzar, bé esmorzar quant hi arribi, ja que aquest és un dels trams que se’m va fer més llarg, potser pel sol, potser per la gana,…però finalment arribo a Arbolí. Kilòmetre 45, 5h.30’. Entro en el bar, -teniu aigua amb gas-, sí,-doncs un bocata de truita amb pernil salat i una mitjana-.
Osti!!, que bé que m’ha deixat aquesta paradeta, mig litre d’aigua amb gas, un “peasso bocata”, una mitjana, un cafetó i una cagadeta per a treure pes, m’he quedat com un rei (sense matar l’elefant).
A partir d’aquí, començava un puja-baixa constant però molt agradable, pujar a Gallicant, baixar al molí de l’Esquirola, pujar a Siurana, baixar al pantà de Siurana i arrivar a Cornudella. Kilòmetre 56, 7h.30’. Per aquestes casualitats de la vida coincideixo amb els companys que també acabaven d’arribar-hi, amb la diferencia que ells se’n van a dinar i jo a la Roca Corbatera.
Com que el meu objectiu ja era molt aprop, faig un últim esforç i deixo un bon, gran i deliciós àpat, i tiro com un coet cap amunt, pel GR del grau del Montsant, amb una calor que ja fotia…, però per sort, dalt de la Serra Major feia una mica d’aire que em va facilitar arribar fins a la Roca Corbatera a 1.160m. d’alçada, kilòmetre 63, 8h.45’. La baixada pel mateix lloc, a saco, que se’m refreden els postres, arribant finalment de nou a Cornudella. Kilòmetre 68’5, 9h.15’.
<iframe frameborder="0" height="548" src="http://connect.garmin.com:80/activity/embed/187604316" width="465"></iframe><br />Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-30694685639235738682012-05-22T12:49:00.001-07:002012-05-22T12:49:51.831-07:00TARRAGONA AL MONTAGUT (Querol)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh504OqX_t-jAQoH8e5YNwgKGrsJgSSnHEbg9EC4TVIZECIDLfu_MZhMGNnxW6EFTbJDy3Be911B5e_ileT4y7vMG7OlVL8RHx4yQC2pos-itThzRiZgQqLnxiIwyA_cGVcq4vMPRzkF6k/s1600/Foto0113.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh504OqX_t-jAQoH8e5YNwgKGrsJgSSnHEbg9EC4TVIZECIDLfu_MZhMGNnxW6EFTbJDy3Be911B5e_ileT4y7vMG7OlVL8RHx4yQC2pos-itThzRiZgQqLnxiIwyA_cGVcq4vMPRzkF6k/s640/Foto0113.jpg" width="640" /></a></div>
El passat cap de setmana vam fer una nova de les males idees que sem passen pel cap. Es tractava d’anar de la Tàrraco Imperial (Tarragona), fins al cim més oriental de la província, el Montagut (925m.).
Últimament, la metereologia no ens és gaire favorable, ja vam tenir de correr de nit i amb temperaturas de vuit sota cero i també a base de calamarssades, i ara aprofitant la predicció desfavorable de riscos elevats de pluja,…doncs vam dir, anem cap el Montagut (que hi falta gent).
La ruta la vaig fer juntant tres rutes baixades del wikiloc, la primera part va ser la més planera i per pistes i bons camins, més o menys amples, fins a la Juncosa del Montmell, al kilòmetre 42.
A partir d’allí, començava la part més muntanyera, després d’un bon esmorçar vam fer la pujada al cim de la Talaia del Montmell (862m.), on va començar la pluja, ja anunciada previament. Encara que una mica molls vam seguir vers el cim del Montagut.
Amb aquesta sortida s’acava la trilogia de quatre sortides per creuar Tarragona, primer de Nord a Sud (de mar a muntanya –(com les amanides mar i muntanya, pasta de cranc amb formatge de rulo de cabra i embotits…)). Després, arrivant als extrems horitzontals, el MontCaro a l’extrem sud i el Montagut a l’extrem nord.
<iframe frameBorder="0" src="http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=2863325&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S" width="500px" height="400px"></iframe>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-57655423138317087762012-04-08T12:07:00.011-07:002012-04-08T12:51:06.028-07:00RUTA "TARRAGONA AL CIM DEL CARO"<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJs1zfDoo4eKbtSurZNnAbyDtdQpHrQRoJtOzze7eqUaWwxdUtu7mhaWbRvDCobRKwRCEEOHJxmDqZ9RXCg5-k7J2U8kL8DoY7bt_lv6r8eIGaJF_I_WPd8FSgn8sFkCFcto4naUwhNOE/s1600/Foto0095-1.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 221px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJs1zfDoo4eKbtSurZNnAbyDtdQpHrQRoJtOzze7eqUaWwxdUtu7mhaWbRvDCobRKwRCEEOHJxmDqZ9RXCg5-k7J2U8kL8DoY7bt_lv6r8eIGaJF_I_WPd8FSgn8sFkCFcto4naUwhNOE/s400/Foto0095-1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5729118051305300242" /></a><br />Ja feia temps que la idea m’estava rondant pel cap; després de creuar Tarragona del Sud al Nord, el següent era fer de l’Est a l’Oest. Però fent sevir el seny (que en tinc molt, per que no el faig servir), vaig pensar reduir-lo en kilòmetres, i passar dels 240km. inicials al 158km., que finalment ens han sortit, i per comptes de fer-ho sense parar (non-stop), fer una petita parada a Tivisa (la segona casa del Trote).<br />Així doncs vam sortir a les 8 del matí de Tarragona, amb un temps molt inestable, però amb moltes ganes; el primer tram de la ruta, és molt lleig, primer el riu, després els polígons, però un cop passats Constantí i Reus, la cosa es va arreglant,… be…, la cosa no es va arreglar del tot, vam millorar el paisatge (i no ho dic ni per Constantí, ni per Reus), però la inestabilitat es va transformar en pluja i posteriorment en calamarsada (…pluja de calamars).<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj31jF6zREjItUkS__0m7Od935ZTPEOil3WSTjsG9h8eGwkFpv5XtHm98SoJLi2_ARxbpsc73PRJb9Hr5NG5v-CBQVl1WqEgZsIyuNp41aDUoWtBpQZOnRp_ZnjibKqYpY6uXrWCBTDcuc/s1600/Foto0078-1.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:ha32nd;width: 300px; height: 159px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj31jF6zREjItUkS__0m7Od935ZTPEOil3WSTjsG9h8eGwkFpv5XtHm98SoJLi2_ARxbpsc73PRJb9Hr5NG5v-CBQVl1WqEgZsIyuNp41aDUoWtBpQZOnRp_ZnjibKqYpY6uXrWCBTDcuc/s320/Foto0078-1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5729116245561685746" /></a><br />La riera de Maspujols la vam passar amb aigua fins els genolls, -i amb calamars caient-nos pel cap-, per sort nostre (no pels calamars) va parar de ploure. Mentre pujàvem per la carretera vers l’Aleixar, vam parar per a fer la paradeta de rigor, un cafetó calent, menjar algo i eixugar-nos una mica.<br />La següent calamarsada, ens va atrapar a l’ermita de Puigcerver, i l’última del dia arribant al coll de la Teixeta. Per sort, a partir d’allí va quedar un temps clar i radiant, la següent etapa va ser fins a Colldejou, on vam menjar, -per fí-. La tarda anava caient, quant vam passar per Llaveria, i a la baixada de la Fou se’ns va fer de nit, una nit clara amb una lluna espatarrant, fins arribar a Tivisa, ja passada la mitja-nit, on ens esperava la (base-vida), dutxa, sopar, dormir, esmorzar i marxar en cinc hores de parada.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZtfUgMONpa-kEOrDWKUXsBWdQG1VlLnUoDVwesd1SBjBy6GtQNnZpGQbfYIpBftSfJRdlAfgPYQS4UQBVamR9een1_EbDpOZEWlMGhPocbKR8kf6rAgVwb_T4I180D2-QEU3d0PhG5R8/s1600/Foto0083-1.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 185px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZtfUgMONpa-kEOrDWKUXsBWdQG1VlLnUoDVwesd1SBjBy6GtQNnZpGQbfYIpBftSfJRdlAfgPYQS4UQBVamR9een1_EbDpOZEWlMGhPocbKR8kf6rAgVwb_T4I180D2-QEU3d0PhG5R8/s400/Foto0083-1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5729119130568279010" /></a><br />Vam sortir en plena nit, la nit era radiant, tot augurava un dia perfecte, el sol ens va atrapar arribant a Rasquera, on vam fer un cafè per a calentar-nos. La etapa d’avui es molt corredora, molta pista, un tram llarg de carretera nacional, i petits trossos de pistes asfaltades, fins arribar a Paüls, allí si que comença la part més muntanyera de la ruta,“Els Ports”, sempre seguint el sender GR-7, anem pujant tot creuant colls i collets, flanquejant arestes ventades, i boscos frondosos. El temps s’anava complicant, fent petits ruixats, fins que ens va caura una petita calamarsada al mig d’un bosc per sort, els núvols passaven ràpids ajudats pel vent que feia.<br />A última hora de la tarda arribem al refugi del Caro, però ens hem de donar pressa, ja que volem agafar la sendera que ens ha de pujar al cim, amb llum de dia, la ruta que em vaig baixar, ens du sota mateix de la canal, i després de passar que costat mateix d’una casa de fusta, comença a pujar recta amunt pel ben-mig d’un barranc ple de branques, pedres, plantes, etc, impossible pujar per aquí, i se’ns està fent de nit, canviem de canal i comencem a pujar per unes tuberies molt trencades, la pendent va augmentant i no hi ha rastres de camí, finalment decidim tirar avall, i pujar per la carretera; quant tornem a estar abaix, ja és de nit, però estem a la carretera, després del cruce ja només ens queda la pujada final 3’8km, de moltes curves i encara més vent ja som al cim, són les 10 de la nit, fot un fred que pela 2º, però hi ha una vista espectacular, i una lluna vermella fantàstica.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdkH0GMu6uD4cEORDRDgdh49F7lkr4g6JyEH7T_vuRwGmBGSuHsDdHdRCuFh3HLTlIYoxRd30Q9uxQdWcttfsGSvCzRDC-xcv3cUbRWpAk8OmqiOFiJpHKUIzGo-DqYoZCgHVlEcBR20Q/s1600/Foto0100-1.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdkH0GMu6uD4cEORDRDgdh49F7lkr4g6JyEH7T_vuRwGmBGSuHsDdHdRCuFh3HLTlIYoxRd30Q9uxQdWcttfsGSvCzRDC-xcv3cUbRWpAk8OmqiOFiJpHKUIzGo-DqYoZCgHVlEcBR20Q/s400/Foto0100-1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5729119475072576562" /></a><br />Nou objectiu aconseguit, Tarragona al cim del Mont-Caro 158km., en 38h. Primer dia 16h., segon dia 17h., amb una parada de 5h. Vam fer la ruta, els següents Troteros: JaumeB., JosepMª.B., JordiBe., Àngel i Jo.<br /><iframe frameborder="0" src="http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=2691252&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S" width="500px" height="400px"></iframe>Unknownnoreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-83030322933176442192012-02-16T11:48:00.001-08:002012-02-16T12:10:31.525-08:00Hivernal a la Ruta dels Refugis<p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyXjPJ2__10VtOc1W9lsY5itImJdTQYXj8-XEekv-xCI9PpNTwB_0yxg3K_ehcnARaf1a6RLPfzZBBXql3azGy8b2uaUHkFVcHlrl0y4rcW9dB8ZG6myGtQQD7vsPy96amD9Abew7nDqM/s1600/Ruta+ref.Vilaplana.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; width: 375px; height: 239px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5709823144382382082" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyXjPJ2__10VtOc1W9lsY5itImJdTQYXj8-XEekv-xCI9PpNTwB_0yxg3K_ehcnARaf1a6RLPfzZBBXql3azGy8b2uaUHkFVcHlrl0y4rcW9dB8ZG6myGtQQD7vsPy96amD9Abew7nDqM/s320/Ruta+ref.Vilaplana.jpg" /></a><br /><br />Sempre no se'm pot dir que sí a tot el que se’m passa pel cap..., algú hauria de començar a posar més seny que jo.<br />La proposta en qüestió era de fer la ruta dels Refugis, en principi això no tenia cap problema, eren vuitantaipico kilòmetres, però be, xino-xano anar fent, però com que no trobavem un dia que ens anés be a tots, doncs vaig i no se’m acudeix una altre de dir de fer-la de nit..., ah vale!, cagadalemus, ja que el cap de setmana en qüestió ha sigut el més FRED dels últims trenta anys.<br />Sortim de Vilaplana a última hora de la tarde, encara amb llum, acollonits de si ademés es juntava l’aire al fred que ja estava fent, per sort no en va fer gaire, i en alguns llocs molt exposats no en va fer gens, ...menys mal!. Vam pujar cap a la part de La Mussara on trobariem la ruta per Garrigots, un cop enllaçats anem per la pista vers el mas del Rei, per aqui sí que feia una mica d’aire, a partir d’aquest mas es deixa la pista per agafar un petit senderonet, molt perdedor que puja vers el campament dels Castillejos qüasi en linia recta, una vegada som dalt, perdem per primera vegada la ruta,-he de dir que aquesta ruta la he fet sencera per parts i recordava haver-me perdut en alguns punts, ja que la senyalització és molt escasa sempre i si la vols fer millor fer-la de dia, no com nosaltres-, doncs un dels punts on ja m’havia traspapelat de dia ho he tornat a fer de nit (com no?), així que ja ens veus a nosaltres tres, només vam anar tres, tres sonats, els tres del Tor des Geants, donant tombs amunt i avall, per la carretera dels Castillejos, ja negre nit, amb fred que pelava les pedres, i buscan unes marques grogues i blaves que jo jurava i perjurava que les havia vist passant amb el cotxe algun cop. Després de més de mitja hora trobem les dichoses marques, les seguim avall, fins trobar el poble de Gallican, que si el poble ja és sinistre de dia, tot ensorrat, plé de vegetació i abandó, no us podeu ni imaginar el que és passar-lo a les fosques, semblava que estaven a punt de sortir tots els homes llops de la zona, els zombis i un parell de marcianus.<br />Superat un petit ensurt amb les marques, tirem avall pel grau del Bodro, que si no el coneixes, sembla que tiris avall per on baixa l’aigua quan plou, recte fins a trobar el riu, l’hem de creuar, de dia és fàcil, mires riu amunt, despres riu avall, i tries la opció millor, de nit, doncs mires riu amunt –no veus res-, mires riu avall –encara veus menys-, i creues el riu per on pots, el problema va ser que a l’altre banda del riu no hi havia cap camí, doncs riu avall buscant un camí, fins que’l riu ja no ens va deixar, ...pues riu amunt, tronem a creuar-lo per un altre lloc, vigilant ja que té parts on el riu està congelat. Esmunyint els frontals, sembla que sóm al costat d’un mas el d’en Candi, això vol dir (mirant el mapa), el camí hi està tocant, efectivament, en quan trobem el camí tornem a veure les marques que s’estaven amagant (males putes), a partir d’aquí, seguim la pista fins al desvio que ens puja a Ciurana, i del poble sempre plé de gent i de vida ara no és veu ni és sent a ningú (qui collons a d’estar al carrer amb el ferd que fot), tirem avall pel grau de la <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiHyNfHZaAn3B5qfkS_gGE_WDWjGyLe_Q0VXyYjnP_Mh7kOC1MLnKjUC6Tm_zPbm_pc-_WTcNk4pBLTUyXkVfKjPOlQjXrEsPHfmJA0aFmjXVZaAHoIM_NsgsDO2zJ_VG3otVBl7TjwoE/s1600/Ruta+ref.Corbatera.jpg"><img style="margin: 0px 10px 10px 0px; width: 320px; height: 220px; float: left; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5709823751938837474" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiHyNfHZaAn3B5qfkS_gGE_WDWjGyLe_Q0VXyYjnP_Mh7kOC1MLnKjUC6Tm_zPbm_pc-_WTcNk4pBLTUyXkVfKjPOlQjXrEsPHfmJA0aFmjXVZaAHoIM_NsgsDO2zJ_VG3otVBl7TjwoE/s320/Ruta+ref.Corbatera.jpg" /></a>Portella, fins arrivar al pantà de Ciurana, que per la nostra desgràcia té molta aigua i l’hem de vorejar tot per la pista, i ja sóm a Cornudella, són les deu i mitja de la nit, portem quatre hores corrent, i ja amb molta gana entrem al poble, entrem per la carretera, no hi ha ningú, no se sent apsolutament rés, només amb les tres faroles enceses donen al poble un aspecte fantasmagoric, entrem al bar, que per sort encara estava obert, tot és per a nosaltres amb lo gran que és la Renaixensa, però que be, tots els radiadors per nosaltres, aprofitem per jalar i per posar toa la roba a secar (excepte els calçotets, que hi ha dames).<br />Després de jalar, ens equipem per passar la nit més freda de l’any (arrivariem als 8 sota cero), jo surto amb dos parells de mitjons, dues malles llargues, quatre samarretes de maniga llarga una damunt de l’altre, els guants d’hivern de la bici, dos buffs, i el paravent, i tot i així encara vaig patir fred als peus.<br />Comencem poc a poc, encara amb la panxa plena, i sabent el que tenim per davant, a partir de l’Ermita de S.Joan començem a pujar el grau dels Tres Graons, és el més dificil, però com que no veiem res de timba doncs fins a la Roca Corbatera, sostre de la Ruta dels Refugis i de la serra del Montsant, aquí vam tenir la sort de que no ens va fer vent, sino.... La baixada vers Albarca no te cap problemàtica, és una pista que ademés l’he feta mil cops, a Albarca, una altre poblet misterios, que si Cornudella tenia tres faroles, doncs aquí n’hi havia mitja. Aprofitem la font per posar-hi aigua als camels, que per cert se’ns estan congelant.<br />Des d’Albarca un altra pista ens porta fins el grau d’en Saura, per enfilar-nos adalt de la Serra de la Gritella, i seguint de nou per pista anirem al mas de l’Extremenyo, aquí era un altre punt en el que ja m’havia perdut anant-hi de dia, però com que ara era de nit i fotia una rasca de collons, vaig confondre el mas de l’Extremenyo amb el mas de la Barba, -feta aquesta aclaració, seguim amb la narració dels fets-, arrivats al mas en qüestió, tirem avall tot i no veure les marques (error), però com que molts cops anavem bé i tampoc hi eren..., creuem un barranc, i pujem per l’altre banda, jo ja veig que la direcció no és la correcta, però sembla que va girant, però el camí desapareix, i ara ja començem a tenir els peus, que sembla que no els tenim, i ara el camí es torna caminet, i ara el caminet sembla que es perd, ah! No, que està aquí amagat, ara ja no hi ha caminet, sino que estem seguin unes fites pel mig del bosc, ara ja estem més perduts...osti! que perduts que estem!, ja no notem els peus, però seguim pujant no sé cap on, de sobte s’apareix la Mare de Deu dels Desamparats, -on aneu fills meus per aquests camins?, que no veieu que és de nit?, que no noteu el fred que fa?-, be, això últim no està del tot probat, el que és cert, és que no sé com va apareixer una pista amb un retol que indicava que per on naltros veniem era del grau Gris, ...del grau gris?, però si això està anant cap a Cuenca!.<br />Ara que ja sabiem on erem, decidim tirar enrera fins l’últim trencall, i d’allí tirar avall pel grau Gris, per anar pel barranc de la Gritella fins el molí de l’Esquirola, ja que allí ens tornarem a trobar les marques de la ruta. Tot i que ho teniem mol clar, que vam trobar el dichós molí, les marques encara se’ns van resistir, però com que a partir d’allí ja era terreny conegut, vam passar d’elles, fins que van apareixer, però ens hi era igual ara ja no les miravem, no les necesitavem, vam anar fent camí, trobant-nos-les continuament, naltros les ignoravem, no les voliem, quan les vam necessitar es van amagar, ja no els hi feiem amics, -marxeu marques dolentes-. Ostia se m’està anat l’olla!.<br />Al arrivar als Gorgs, decidim menjar una mica, sembla que no fa tant de fred, els peus s’han recuperat una mica, i això sembla bonic, està la cascada totalment glaçada, el toll que hi ha al seu peu també, menjem ràpid, i seguim ara ja anem pel G.R. 7, que comparteix camí amb la nostra ruta, i no el deixarem fins al cruce E-2 de la ruta, el qual em d’agafar i abandonar el nostre proposit, ja que s’està fent de dia, i això vol dir que ja portem més de dotce hores en marxa i ja estem cansats, no era el proposit ni de perdren’s tant ni de fer tantes hores, així doncs tirem avall pel camí de la Tosques, que el començarem de nit i arrivarem a Vilaplana de dia concretament a les vuit en punt del matí.<br /><iframe frameBorder="0" src="http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=2497025&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S" width="500px" height="400px"></iframe><br />Moraleja.: Pa que ir de noche podiendo ir de dia, pa que pasar frio pudiendo ir otro dia que haga mas mejor, pa que ir a perderse podiendo ir antes a reconocer el camino, pa que tienes un GPS, sino lo usas...capullo!.<br /></p>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-25584218945557978232012-01-22T06:35:00.000-08:002012-01-22T08:15:31.340-08:00Sortida pel Brogit de la Vall<div><br /><iframe height="400" src="http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=2419980&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S" frameborder="0" width="500"></iframe><br /><br />Com que la ruta anava per a llarg, vam sortir del ref. els Massets de La Riba a les set del matí. La idea inicial era fer un cafè abans de sortir però clar a les set no hi ha res obert, i ho vam deixar per el bar següent que estava a Montral, encara negre nit amb els frontals per il·luminar-nos els passos, feia bona temperatura i veure la sortida del sol va ser un gran espectacle, vam passar del negre, als tons foscos de roig, després va anar aclarint-se, fins a fer-se totalment de dia, vam arribar al bar dues hores i mitja més tard.<br />La ruta és un continu pujar a la muntanya i baixar al riu...Brugen (és clar), sempre per corriols, camins i caminets, anem passant primer aprop de Capafons, després pujada pel Pont d<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0avLN1t8IfYRqluXDM3j0aRushp3r38IrnnvVVa8YZhVX2hVZwsGTnKWSgOZO1YOTphyB3BlSOJJF71e76boKsHpHr8l7c0hxPDvKvFoaD9l972Cc-9Crq-3aRmI2_PvF6JsXsTQWe2s/s1600/Foto0052.jpg"><img style="margin: 0px 0px 10px 10px; width: 320px; height: 240px; float: right; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5700486917191603970" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0avLN1t8IfYRqluXDM3j0aRushp3r38IrnnvVVa8YZhVX2hVZwsGTnKWSgOZO1YOTphyB3BlSOJJF71e76boKsHpHr8l7c0hxPDvKvFoaD9l972Cc-9Crq-3aRmI2_PvF6JsXsTQWe2s/s320/Foto0052.jpg" /></a>e Goi, Creu Trencada, i com que volíem menjar alguna cosa, vam deixar l'ermita de l'Abellera i vam fer un petit desviament fins a Prades.<br />Ja que estàvem a Prades, vam dir ...-ja que estem a Prades, ens podríem arribar fins al Tossal-, la idea començava be, però acabava en una forta pujada. Al cim la vista era esplèndida, es veia des d'el Delta fins als Pirineus, ...fantàstic!!.<br />Continuem per la pista que ens durà fins la Mola d'Estats, que per cert -NO SÉ PER QUE COLLONS L'ESTAN PREPARANT PER ASFALTAR-LA-, tanta crisi i es foten a gastar els pocs diners que diuen que tenen en fotre'ns.<br />Des de la Mola d'Estats, vam estalviar-nos l'anada fins al ref. de Cogollons, i vam tirar directament vers el Mas Mateu, i recte avall fins a Farena. De nou una petita paradeta, i cap amunt primer a la Bartra i finalment a Rojals, on va començar a fer-se fosc. Al Pinetell ja hi vam arribar ben de nit, però ja quasi i érem, un nou camí, una última baixada i al molí de l'Ombra trepitjàvem la carretera que dos quilòmetres després ens trobàvem de finalment al cotxe.<img style="margin: 0px auto 10px; width: 426px; height: 288px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5700486234144687970" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh11DOv8CFC367Tz-qK407t6wNzbQbQ1Hsk2YHrSGutEhCsJGaqwPiXdMomCF_J_QLWcOXtooTOSFpBUMIe7jQTqIbuEwIjVuh3kd5dIptG3TwtIGVZHeHv0p6Bn4bfYqynTGVEGUUiXag/s320/Foto0055.jpg" /></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-21913296976963728062012-01-08T10:54:00.000-08:002012-01-08T11:11:58.277-08:00Sortida pel terreny dels DIPS<iframe height="548" src="http://connect.garmin.com:80/activity/embed/139997696" frameborder="0" width="465"></iframe><br />Aquest matí amb uns quants troterus, he anat a descubrir noves rutes i com no, a probar el GPS. Hem sortit de Pratdip, però abans em pogut fer un cafetó, al bar de la piscina que ha obert tot just ens en anavem a anar. Em fet la ruta llarga, ...be voliem fer-la, però el temps s'ens ha tirat a sobre i l'hem escurçat. El dia s'ha presentat ventós, molt ventós, però també molt clar, hem pogut veure des de'l Caro, fins al Montagut, i bona part del Pirineu tot nevadet. És un continu puja-baixa, passant pel barranc, Sta.Marina, Vandellós i tota la gran pujada cap a Llaberia, i amb la respectiva baixada pel PR-90 fins a Pratdip de nou. Ah! la birra al final no a faltat, ...que som el trote.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy7yUnxRmFclUIXAf5EDqxwLLboDJ_NMKVm42kiJ2u1V5DuaaPMYohW22bvtGFT6yLpKQhmgsIWsDTtbCfmgpf29f242UnHNqo2GW8hgOw2lXjsBb2_UyyQBcwW9g0PrI-3i4pLFNurt4/s1600/Foto0046.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy7yUnxRmFclUIXAf5EDqxwLLboDJ_NMKVm42kiJ2u1V5DuaaPMYohW22bvtGFT6yLpKQhmgsIWsDTtbCfmgpf29f242UnHNqo2GW8hgOw2lXjsBb2_UyyQBcwW9g0PrI-3i4pLFNurt4/s320/Foto0046.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5695340649229742978" /></a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-4555953887961073042011-12-24T03:53:00.000-08:002011-12-24T03:58:23.056-08:00...I ja van set.<iframe height="344" src="http://www.youtube.com/embed/k9zt4dOpsDY?fs=1" frameborder="0" width="459" allowfullscreen=""></iframe><br /><br />Ahir després de la dutxa, vaig fer una nova remodelació de les meves patidores ungles, concretament vaig modar la que feia set, des de'l Tor des Gèants, ja només me'n queden quatre per a fer la remodelació completa, ... és qüestió de temps.<br />Per cert, el que crida no sóc jo, ...es que hi ha gent molt sensible.Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-12075929573244308042011-12-11T11:47:00.000-08:002011-12-11T13:03:08.302-08:00Travessa TARRAGONA SUD-NORD<div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2uaN715KWOOpOVlmlx9axGqEi8urWXj3I7dp0e6qsl24ufq3NaR2NRJiISvSX9JG0-7-WbdZPnoOUaE6UQ-Q9vwMfQtbD4s-MEbyxQpNp0LxT7anjM5j2GInsn6k_3Vnn8VxTzjNn74Y/s1600/Foto0038.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; width: 320px; height: 240px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5684970906640567250" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2uaN715KWOOpOVlmlx9axGqEi8urWXj3I7dp0e6qsl24ufq3NaR2NRJiISvSX9JG0-7-WbdZPnoOUaE6UQ-Q9vwMfQtbD4s-MEbyxQpNp0LxT7anjM5j2GInsn6k_3Vnn8VxTzjNn74Y/s320/Foto0038.jpg" /></a><br /><div>Aquest passat cap de setmana, vaig fer amb un grup d'amics, el Jaumet, l'Àngel i l'Oriol, la travessa que ja feia uns quants dies tenia al cap. Vam iniciar-la a les escales Reials (per possar un lloc d'inici), a les cinc del mati, l'hora té collons ja que mentres baixava cap al serrallo, m'anava trovant els que tornaven de marxa, i clar, el contrast d'indumentàries era alarmant, mentres uns m'escridasaven, altres m'aplaudien, per sort no va passar a més.</div><div>La primera part, com que era la més lletja vam triar fer-la de nit, així doncs amb la lluna com a fanal, vam creuar tota la zona d'obres que hi ha al riu, fins a Constantí, d'allí ja iniciem tota una sèrie de camins i pistes de ens van dur fins a la Selva; allí després de fer una paradeta se'ns van unir el Joanju, l'Eugènia i lo Benavent. Ja l'equip complert i de dia, vam començar a fer montanya per fí, mitjançant el GR, primer un pujada per pistes asfaltades, i tot seguit per un senderó fins l'Albiol, d'allí seguim fins a Montral, i pel PR, ens arrivem fins a Farena, després creuem la Bartra, i ja per un altre PR, ens enfilem fins el ref. dels Cogollons.Des d'el ref. agafem el GR que ens portarà fins al mirador de la Pena, i l'última baixada fins a l'Espluga la vam fer pel tallafocs. La següent part fins al santuari, la vam fer pel GR-175 (la ruta del Cister), que va tota per pistes entre conrreus, tret del tram final que s'ha de fer per un camí fins a la porta del santuari.<br /><iframe height="400" src="http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=2301059&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S" frameborder="0" width="500"></iframe></div></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-82162863485968097772011-11-06T09:42:00.000-08:002011-11-06T09:43:16.091-08:00Quatre pujades i 2000m+<iframe frameborder="0" height="400" src="http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=2193580&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S" width="500"></iframe>
<br />
<a href="http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2193580">Enllaç a la web</a>
<br />
Aquest diumenge he anat amb el JaumeB., a fer un entrenament de pujades per les muntanyes de Prades, però a aquest xiquet no se l'hi pot dir això de fer pujades per que s'ho pren a la tremenda, i clar em acabat fent 2000m. de desnivel positiu. Em sortit de l'Espluga i la primera pujada a sigut pel camí de l'Artiga, fins dalt dels Plans, la segona la teniem de fer pel tallafocs però com que hi havia batuda del porc senglar ho hem deixat estar, ja que no era qüestió d'estar passejant pel mig d'uns quants "Rambos" amb el dit nervios, i l'hem canviat per la senda Colom, una mica més sencilla que la idea original, fins al mirador de la Pena, la tercera pujada pel Camí de Natura i l'última pel Matarrucs, o sigui que avui he pujat quatre vegades al mirador de la Pena, amb un vent que fotia. Per sort no ens ha plogut, tot i l'amenaça de forts ruixats. Un bon entrenament, una bona pallissa.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-29887765996125995882011-10-09T04:32:00.000-07:002011-10-09T04:56:35.014-07:00I la vida continua després del TOR DES GÈANTS<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXHimSP2b3dMIrgyUrNjcJGEcmeB0L26fQgvk39X9OVn4-2f7wqtyEMXSgB8HLQ75Ghkxk8dBX8h21vcAAniGJkUMoelf99VU8ywX6GKm45x-5753aoEZDNbLM3nTzvQ8efygQQkLi6O0/s1600/Foto0008.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; width: 446px; height: 219px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5661459864778265266" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXHimSP2b3dMIrgyUrNjcJGEcmeB0L26fQgvk39X9OVn4-2f7wqtyEMXSgB8HLQ75Ghkxk8dBX8h21vcAAniGJkUMoelf99VU8ywX6GKm45x-5753aoEZDNbLM3nTzvQ8efygQQkLi6O0/s320/Foto0008.jpg" /></a><br /><br />A l’endemà de tornar d’Italia, vaig anar a cal metge per curar les meves misèries, allí em vaig trobar als altres dos Troterus, quina “ilu”, això ja sembla una base-vida, com que hi havia confiança amb el metge, entrem tots tres a l’hora, a mi em deixa pel final.<br />Com que des de Ollomont, feia cinc dies, ningú m’havia fet les cures a les llagues, quant el metge (el Juanju), va treure els vendatges fa, -buf!!! Quina peste, això fa pudor a mort-, per sort un cop ben netejadet i curat la cosa no te més problema que anar-los netejant i tractant amb betadine fins que les llagues es tanquin.<br />La primera setmana, me la prenc de descans total, no còrrer, no bici, no nadar, no gimnàs, només menjar i beure, ah!, i les entrevistes pels mitjans de premsa, La Vanguardia primer i el Diari de Tarragona, amb tots els finishers tarragonins (10 de 10, que bons que som) després, la segona setmana, ja vaig agafar la bici, el primer dia 30km, el segon, 40 i el tercer 65km amb mil de desnivell, també semblava que els dits a més d’anar-se pelant, em deixaven de fer mal al caminar, aixì doncs entrem a la tercera setmana, dilluns ja vaig a trotar amb els col•legues, 40’ de trote tranquil, dimarts ja no puc aguantar més i me’n vaig al gimnàs a fer quatre ferros i abdominals, el dimecres com que no anem a Vilaplana, fem trote muntanyenc amb alguna pujadeta durant una horeta, divendres com que ja vaig recuperant les bones sensacions fem dos tirades a ritme alegret de 20’, dissabte fem una sortideta pel Montsant, reconeixent el terreny per al company que la setmana que ve, farà la Ultra, i aquest tram el farà de nit; fem un total de quinze kilòmetres amb quasi mil de desnivell, trigant unes 3 hores i mitja, i després a jalar a Cornudella.<br />Ara, a pensar en els nous objectius...Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-40765661116955261882011-09-22T05:06:00.000-07:002011-09-22T05:24:22.568-07:00PARACETAMOL ...T'estimo!!<div><div><div><br /><div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRuYtaWwVVmbUK6SZf0iHGBSZP3Ocww0mqGWO3mq10sy6m1tXNjkcE31Ln7VQXAG2MS3TRRkGNIE3MfawhlKNGAzVEyi7Y7ReCDVSKVLnX6YZEzk7i85YfpAVUh1Ff-6YDgGEleoFz_X0/s1600/DSC02977.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; width: 320px; height: 240px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5655154770217365954" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRuYtaWwVVmbUK6SZf0iHGBSZP3Ocww0mqGWO3mq10sy6m1tXNjkcE31Ln7VQXAG2MS3TRRkGNIE3MfawhlKNGAzVEyi7Y7ReCDVSKVLnX6YZEzk7i85YfpAVUh1Ff-6YDgGEleoFz_X0/s320/DSC02977.JPG" /></a><br /><br />Jo no sòc gaire de pendre pastilles, ni quant estic malalt, però després aquest Tor des Gèants, crec que al senyor Paracetamol se l’hi hauria de fer un monument, o millor, posar-l’hi el seu nom a un carrer, (Carrer de Paracetamol), queda bé, no?.<br />Sembla que no he començat bé la crònica, ...rebobinem i anem al principi.<br />Surto de Courmayeur, amb els meus companys del Trote, JosepMª. I Àngel, poso primer al JosepMª. Per que fa més temps que el coneixo, i no em sembla just fer-ho per ordre alfabetic, juntament amb quasi cinc-centes ànimes més, que haviat serem ànimes en pena.<br />Amb l’experiència de l’any passat decideixo, no parar a les bases-vida, fins que el cós m’ho demani, aixì doncs vaig fent etapes, la primera fins a Vallgrisenche,després de superar els colls d’Arp, Passo Alto i Crosaties, amb 48’6km., amb pluja inclosa, (que crec que va ser la culpable de les meves desgràcies futures), allí em canvio de roba ja que estaba tot xop, menjo una mica de pasta, perque aquests italians la fan al “dente”, però deu ser un dente molt afilat, i a mi em costa molt fer la digestio d’això tant dur, i per compensar-ho, vaig anar menjant-me durant tota la cursa el coc de carbohidrats que em va recomanar el Marc. Surto preparat per passar una nit de gossos, ja que la pluja no para. De nit supero els colls Fenêtre i el primer dels dos de 3000m., el col d’Entrelor, quant es fa de dia la pluja ja para i no tornarà durant la cursa, però la calor fa acte de presencia tot superant el sostre de la cursa, el col Loson a 3296m., i tot baixada fins arribar a la seguent base-vida de Cogne, 53’5km.<br /><img style="margin: 0px auto 10px; width: 320px; height: 240px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5655155628931178434" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyiW0eeeSCEb7d4CzQuC59F1S857-Y9PE0etBF8DhjNCB6oJp-DX8UNTPMSBPRAD4H86Kj70AK6N3BJpeMHLlsHyQfWA5yAXGWSJXA6V9Uni_Gqrx1k4C6cC2NgzDnNY-XNknsU0md-5k/s320/DSC02971.JPG" /><br />Segueixo amb els hàbits, menjar pa amb embotits i formatges, el coc del Marc, beure caldos (brodo), i parar el menys possible i cap a fora, vers la següent etapa.<br />Com que no plou, ha de fer calor per endurir més la cursa, sota un sol de justicia començo l’etapa que en teoria es la més fluixa, només una pujada fins al col de la Fenêtre di Champorcher, després 30km. de baixada amb 2500m. de desnivell negatiu, fins a Donnas, 46km., i tot un mon de llagues als meus peus, per a mi la cursa va acabar aquí, i a partir d’ara seria un anar fent pena fins a la meta. Tot just entrar, me’n vaig directament cap el metge, per que em fagi les cures pertinents. Després de rentar-me’ls, passem a anar a puntxar llaguetes, ara aquesta, ara aquella, ara la del dit petit, ara la d’asota els dits, oju!! que s’escapa la del taló, després d’un bon rato, sembla que estan totes enllestides, ara un vendatge elastic per poder seguir, i au!, té un paracetamol, ...vaig agafar-lo sense grans esperances; per a mi, el paracetamol, és un medicament que te’l prens, per pendret algo, però sense cap esperança que et solucioni res (GRAN ERROR).<br />Com que el cos encara em demanaba marxa, i ja no podria tornar a correr, vaig seguir, era mitja nit, i jo cap amunt, cap el ref. Coda quasi 2000m., de desnivell positiu, amb la fresca de la nit vaig anar molt bé, però quant el sol es va decidir a sortir, fotia una calor!!!!. Sota aquest forn, vaig anar passant els diferents colls i collets fins arribar a Niel, punt on vam abandonar l’any passat i lloc clau i estrategic per a la meva moral, que tenia de superar fos com fos, i fòs hi vaig arribar. Al punt de començar la tercera nit sense dormir, vaig superar l’ùltim coll, el de Lazoney, i amb negre nit i tot seguint les marques fosforescentes vaig arribar a Gressoney, 52km., a mitja nit i amb ganes de posar-me a dormir directament sense tant sols menjar, ja ho faré després. Resumint, he fet 200km., en 60h., sense dormir, ...quina son!.<br />Intento descasar durant unes cinc hores, i continuu cap a Valtournenche, l’etapa es curta i la nit es fresca, avui només tinc dos colls per superar, el Pinter i el Nana (té collons el nom), la nit és curta i el dia es fa llarg, quina calor, el sol m’escalfa la soca dels ous, provocant-me una llaga que m’empedeix separar les cames (semblo l’anunci de “las muñecas de famosa se dirigen al portal....), ara fa gràcia però quant un veu que se li unfla un ou...<br />Amb aquestes misèries arrivo a la base-vida de Valtournenche, torno a anar al metge per que em curin les llagues, i quant acaba l’hi dic que en tinc una altra al “testiculi”, la metge se’m queda mirant i sense fer cap moviment d’interes sobre les meves parts em dona una pastilla de paracetamol ...i ...”arreando que és gerundio”.<img style="margin: 0px auto 10px; width: 320px; height: 240px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5655156023627887698" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivCvMcgjplGotc9Nh2bVvXqgaXrfiXgz6IJHlozAILpXh0IRQr8TtSWXMPgGISfRBRUZ7TXOahGXlGVf5CD1ALB2uEovEDvYpxnWYUpsmKzrSm9gsXP7VUshCaLUVwea9HaogQE4vFTyE/s320/DSC02974.JPG" /><br />Torno a sortir de nit, ja que la lluna no escalfa tant i les meves llagues van més fresques, l’etapa agafa alçada i va per sobre dels dos mil metres molts kilòmetres tot creuant colls i flanquejant vessants escarpades, però com ho faig de nit no me’n entero gaire, he creuat la Fenêtre de Tzan, i els colls de Terray, Chaleby i Vessona, i ara toquen els 1300m de baixada fins a Closé, allí la calor ja és insoportable, em paro al avituallament i deixo passar el temps, en aquestes entra un de la creu roja, i diu si hi ha algú que necessiti algo, i com que veig que és un tiu, l’hi dic l’ho dels “testiculis”, em fa anar cap a la tenda de les cures, i........va i avisa a –la doctora-, penso –ja hi tornem a ser-, doncs ve la “susodicha”, li dic l’ho dels “testiculis”, i se’m torna a quedar mirant, com que ja sabia com acavaba això, li dic -Te’ls ensenyo?-, i com que sembla prou interesada, doncs ous al aire. Per sort la cosa acaba bé, em van netejar, ja que fotia una pudor a “pudrit”, i em van posar unes gases a modo de “dodotis”, que van funcionar molt bé, de fet ja no me’n vaig tornar a sentir.<br />Una cosa la tenia solucionada, però les llagues dels peus em portavan pel camí de l’amargura, la pujada al últim coll encara la vaig defensar bé però la baixada em va acabar de rematar 1200m., de res.<br />Abans d’arribar a Ollomont (última base-vida), em truca l’organització, per saber com anaba, ja que habian vist que anaba molt tocat, els hi vaig dir, que anaba més o menys fotut, però que arribaria a la base-vida pels meus medis i que allí ja aniria a veure al metge.<br />A Ollomont, em tornen a curar, despres de fer-me rentar els peus, menjo una mica i torno a sortir a mitja nit cap a la fi, no m’atreveixo a quedar-me a dormir, no sigui que després no m’achequi. Surto amb la intenció de parar a dormir un parell d’horetes al ref.Letey, però en aquell tram pateixo el que se’n diu un “Deja-vu”, tot el que estaba vivint, tenia clar que ja ho havia viscut anteriorment, les vistes, les senyals, els creuaments amb altres, inclús una vaca que va aixecar el cap al veurem, tot, es que tot, jo estaba convençut que era la segona vegada que em passaba. Per fi, arribo al ref., a les dues de la matinada amb un fred que fotia, i li dic a la jefa del refugi que em desperti a les quatre, em tombo per fí, amb son a un llit, i tal com caig, noto ja que em desperta, per dir-me que ja eren les quatre. Osti, que curt que se m’ha fet, un cop que em dormo...Bé, doncs cap amunt, esmorzo una mica i cap el carrer que avui acabo. Em preng un paracetamol que tenia a la butxaca amb l’esperança que em baixi el dolor, tiru amunt cap el coll Champillon, sembla que les llagues em deixen anar fent, aquí començo a relacionar el efecte calmant del paracetamol directament amb la disminució de dolor de les llagues, i arribo a la conclusió de que si em preng el paracetamol, les llagues no em fan tant de mal, deixant-me caninar amb certa dignitat, amb aquesta clarividencia mental, vaig fent, surt un nou dia, els ocellets canten, els nubols brillen per la seva absència, i jo vaig fent més o menys bé, amb aquesta alegria arribo a l’ùltim poble, com que ja em tornaven a molestar les llagues, doncs faig servir el meu descobriment i em fotu un altre paracetamol, i ...cap amunt amb un bat de sol que fotia, que les “cigarras”, anaven amb sombrilla. Corono el coll de Malatra, l’últim coll, ara és tot baixada, però...l’efecte de l’últim paracetamol s’acabat, i no en tinc cap més, creia que me’n quedaba un, però noooooooooooooooooooooooooo.<img style="margin: 0px auto 10px; width: 320px; height: 240px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5655156352097266866" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZm5EYEB1rAmp0rJZxobC9gNJ5tVoE9j4-Mlbp0ZLa8F5HcW__6t-iULwGEwF6IS7Tvo___-eMrhrxap9oL15He1_nvaGU-_-DWZLJZv1XKF7_Qp_bZ9Znwd_tOTivcq61BAnxPWTMqVs/s320/DSC02975.JPG" /><br />Ai!, Ui!, Aaaiii!!, Uuuui!, i aixì vaig anar fent, com que la gent m’anaba passant, finalment vaig decidir demanar als que em passaben si tenien paracetamol, “dame algo”, em vaig fer un cartellet com els que van demanant pels carrers, “mas vale de pedir, que tener que de robar”, ja havia baixat 600m., de desnivell quan finalment un vasc té un ibuprofeno en pastilla, jo no se empassar-me-les, però la vaig mastegar amb un plaer, calculo que fins el ref. Bonatti, ja vaig servit, allí que me’n donguin un altre i ja fins a Courmayeur. Doncs bé, en el Bonatti em van dir que “tururu”, que sense metge no em donaven res de res,...me’n vaig enrecordar del Bonatti, que per cert s’havia mort feia un parell de dies, i us asseguro que jo no hi tinc res a veure. No perdu el temps ja que encara em duraba l’efecte de l’últim ibuprofeno, i tiro avall el més ràpid que puc, a mig camí vers el ref. Bertone, m’atrapa l’Enric, l’hi dic si vol tirar però li faig pena i acabarà baixant amb mi, això em dona tranquilitat, ja que sé que ell porta “pastillitas”, seguim baixant sense perdre gairé temps i lo més ràpid que puc, o sigui caminant. Fem el camí de baixada i quant comença l’asfalt, ja comencem a veure les primeres cases, després més cases, després gent, més gent, encara més gent, la Montse se li tira al coll de l’Enric, menys mal que es a ell, si m’ho fan a mi em plego, i ...tatxin l’estora vermella de l’arribada, per fi som finishers, 132h., ens a costat fer el tomb de la vall d’Aosta. L’espineta ja esta treta, ara... a descansar.<img style="margin: 0px auto 10px; width: 320px; height: 240px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5655158064100912098" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOocc8BAcOSreiNf8Cxa4pUZ6uGv61Th6xPBFVHsW3OF6Tge75QY2p6aun7pgyc2GWS9J4vWR0Ci_t9NmrEYLZpvNvoTOKdzmkc34a2wPT2I1kUbHn1CV8qWWj3O-zwOQP6TTknONlvhg/s320/331795_2016175881162_1146795082_31746615_482658842_o.jpg" /></div></div></div></div>Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-23209184144463971662011-09-09T04:30:00.000-07:002011-09-09T04:40:43.408-07:00Tot un any preparant el Tor des Géants, i ...ja el tinc aquí.<p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAT-6hCNSOuDdyrSGkwDt6VEYfc3uAp2wdPAiqrYxgykF3pTBYHCUc9-WSw9tMsNg4ztDuvQnN5u7gfhPaEbY_eea1kNZyoQds5iP4eUYeyJ0EWejiqcQhAmb2g9pJzKrwtLf9pY9U30g/s1600/TorDesGeants.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; width: 320px; height: 240px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5650320966292359714" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAT-6hCNSOuDdyrSGkwDt6VEYfc3uAp2wdPAiqrYxgykF3pTBYHCUc9-WSw9tMsNg4ztDuvQnN5u7gfhPaEbY_eea1kNZyoQds5iP4eUYeyJ0EWejiqcQhAmb2g9pJzKrwtLf9pY9U30g/s320/TorDesGeants.jpg" /></a><br />Des de l’abandonament l’any passat, no he pensat en res més, ...l’he d’acabar. Després d’analitzar els perques, i d’arribar a la conclusió de que faltaba una mica més de fondu, enguany m’he posat les piles, i ja des de l’inici o més ben dit en quant vaig tornar d’Italia ja vaig començar a acumular kilòmetres.<br />Vaig programar la temporada, fent cada mes o mes i mig una ultra, cosa impensable fa poc temps, ja que abans preparaba tota una temporada per fer-ne només una (com canvien els temps), tot i que hi ha molta gent que ha fet més ultres que jo, inclús en sé d’un que n’ha fet tres al mateix mes...<br />Enguany però, a més d’acumular més kilòmetres, variaré l’estratègia, l’any passat, vaig creure que seria possible acabar el Tor, prenent-m’ho com una cursa per etapes, parant a dormir a cada base-vida, però tenint en comte que un dia hauria de doblar (fer dues etapes en un dia), cosa que crèia possible. El temps que vaig fer la primera etapa, m’ho va demostrar, 10h per fer-la, però no contaba en que tindria els cuadriceps molguts, cosa que va fer que anés deixant el tema del doblatge per més endevant, però els cuadriceps no em van deixar avançar a la velocitat desitjada, i a la cuarta etapa el tall horari em va fer fora.<br />La estratègia d’enguany és diferent, em pendré la cursa (com quasi tot-hom l’any passat), com una sola etapa mooooooolt llarga, això vol dir, no dormir la primera nit, per anar allunyant la barrera horaria el més possible (els problemes és millor tenir-los el més lluny possible), ja que si vas justet és un motiu més per ajudar-te a abandonar. I el reste de nits dormir o millor dit descansar el menys possible i/o el que et demani el cos.<br /><br />Crec que amb tot això i que segons sembla el tema metereològic a hores d’ara és bó, enguany SI!!!.<br />En principi, sortirem junts el trio del Trote-Extrem, l’Angel (dorsal 619), el Bena(dorsal 605) i jo (dorsal 602), la cursa es podrà seguir per la seva pàgina web <a href="http://www.tordesgeants.it/tdg/index.php/spa/">http://www.tordesgeants.it/tdg/index.php/spa/</a>. </p><p><br />Aprofito per donar les gràcies als que han entrenat amb mi, especialment a tots i totes els companys del Trote per ajudar-me a fer tots els entrenaments, i per haver-los matxacat amb entrenaments que potser avegades no els hi eren necessaris.</p><p>I molt especialment a la meva companya, per saber-me entendre.</p><img style="margin: 0px auto 10px; width: 333px; height: 263px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5650322217111612434" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_rpWtZsmQZ0xbNewGoFKCdKUSjR5ijP3bWHpytYm4GERJM5wMGwEkYo8VxEiSmrTR-SoqSNz3gEGZxROZczgXLi-gWh_grW3-OLsye6WAPbVDqtfMeOQlF1AL_dINveYI2l1mXr2uf-4/s320/IMG_0529.JPG" />Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-30604492337447778892011-08-10T07:19:00.000-07:002011-08-10T08:00:39.081-07:00Cap de setmana a Queralbs
<br /><div>
<br /><div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTtgASXtAVgLhLow0OJWy4CxFrN2wpzQrZb6_TaQeXrw9uEqX7NcdZR81BN0A5mlRe3-yS9G9fNYNvpZYI0P4h9Ibl4o2u-ng74eKvPiCteNVjWk9RRePm8tDm94o5UXA5u_Est1ihyvg/s1600/DSC02946.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; width: 500px; height: 332px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5639237968616706050" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTtgASXtAVgLhLow0OJWy4CxFrN2wpzQrZb6_TaQeXrw9uEqX7NcdZR81BN0A5mlRe3-yS9G9fNYNvpZYI0P4h9Ibl4o2u-ng74eKvPiCteNVjWk9RRePm8tDm94o5UXA5u_Est1ihyvg/s320/DSC02946.JPG" /></a>
<br /><div>Cap de setmana d'entrenament, pels voltants de Núria, concretament el dissabte vam fer un bon tomb, sortint de Queralbs per la vall de Coma de Vaca, tot passant pel ref. i arribant fins el cim del Bastiments, amb un fort vent per la cresta, ràpidament va baixar fins al ref. d'Ulldeter, i torna a pujar fins a la part alta de les pistes d'esqui de Vallter2000, i directament al coll de la Geganta per la línea més curta. D'aquí passem a frança baixant per la vall de Bassibers fins al ref. de Carançà on fem un gir i cap amunt de nou per la llarga i bonica vall de Carançà fins arribar al coll de Carançà tot creuant els llacs de ......<img style="margin: 0px auto 10px; width: 294px; height: 217px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5639238300326502418" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg23p97_gC-sd53E0At5d2GeOKBWDKlkqwicrlm0LDQUo4R8HXM_bYWk74CVXg0Q8X8GLQEzzOcALLXBTjSi2pti0a5b3EAIJ8DJz8IpVmb5q7twDQQ1xYXXQii8xgKvsqQepEe5s-lXjY/s320/DSC02949.JPG" />Carançà (efectiviwonder), es veu que se'ls hi habien acabat els noms als francesos, d'allí passem al coll de nou creus, i ara si cap avall fins al Santuari de Núria i sense perdre ritme seguim baixant pel antic camí de Núria a Queralbs.</div><div> </div><div><iframe height="548" src="http://connect.garmin.com:80/activity/embed/105003824" frameborder="0" width="465"></iframe>
<br />A l'endemà, el temps metereològic s'ha complicat, el dia s'ha llevat tapadot, grisot i tristot, naltros però tirem amunt, aquest cop anem per una vessant desconeguda seguint el GR-11 remuntant el torrent del Boscàs i al arribar a la font de l'Home Mort (que s'hi passa a la Núria-Queralt), la boira comença a tapar-nos, per sort anem trobant unes marques blanques que sembla van en la mateixa direcció que nosaltres, però a voltant dels 2500m.(al Pass dels Lladres), la boira es tal que quasi entre nosaltres no ens veiem, així doncs decidim tirar avall, moment que comença a ploure i que no pararà fins arribar de nou al cotxe.<img style="margin: 0px auto 10px; width: 346px; height: 260px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5639238716167437394" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5qOJzOyl1CY_2NUhK6G_N3yBw0jSZjNmWi4amOuGuAcrauN-IVVLaDm5K_PeZ43KiRVMwbKsZQiLBNfetjrbIrlvhMITD_LmNlP1Wl92z3Hg7na02GRC4hGkTn8owkPi8ekQb6UVR_L0/s320/DSC02954.JPG" /></div></div></div>
<br /><iframe width='465' height='548' frameborder='0' src='http://connect.garmin.com:80/activity/embed/105004919'></iframe>Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-5120400279003310742011-07-30T04:29:00.000-07:002011-07-31T08:42:30.027-07:00ÚLTIMES NOTÍCIES...<div><br /><div><div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaYr7JJ4CBIbmT53rlS2XsbaEhJW-4BLPRUEruDaspXhympHC4XTOEPiNfSu4sfK8CmBi_kPkpx6f1EggKPGhYgNLIbGPTAtKHW2AhaRlkci4-eFNOtsNU3TWeavoPEDh5xuT-_RpTjes/s1600/escanear0001.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; width: 224px; height: 320px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5635106757430484802" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaYr7JJ4CBIbmT53rlS2XsbaEhJW-4BLPRUEruDaspXhympHC4XTOEPiNfSu4sfK8CmBi_kPkpx6f1EggKPGhYgNLIbGPTAtKHW2AhaRlkci4-eFNOtsNU3TWeavoPEDh5xuT-_RpTjes/s320/escanear0001.jpg" /></a>Heiii!!!! Ja sòc famós. Com que no puc sortir pels meus bons resultats a les curses, he trobat un sistema que m'està resultant més eficaç. Que és, fer-me el "pupes". I sinó ja ho podeu comprobar a la revista Peñalara, quan parlen de la cursa del Gran Trail de Peñalara... No patiu ara ho amplio per veure-ho millor...<br /></div><div><img style="margin: 0px auto 10px; width: 388px; height: 273px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5635111242434449042" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoEPWNgtOgRQAOg8u8oShgsDZw5m8ISen_9UtpgyyxIDJqwdPhF_nRzqNYJxQRhyVQBVsUK0LsipKoeRwRQXVnH6xsC6cmBvzISDODtM_cMwz3CkSMgeJMUzMelDgKvG-pXrpTcV1wmM0/s320/Foto2.jpg" /></div></div><br />Je,je...<br /><br />LA FESTA DE LES BARRETINES LILES<br />Com que estava de vacances, no havia pogut posar res del sopar/entreno de la gran festa d'encapsulació de les barretines als acavadors(finishers),he de dir que vaig estar molt content de poguer comptar amb quasi tots (van fallar dos), els bandolers que vam aconseguir la primera (hi haura una segona, Joan???, ...espero que sí), edició de la Ruta d'en Carrasclet. Només dir que al sopar vam ser 31, i donar de nou les gràcies als bandolers: Paco i Joan, de la UEC de Tortosa, per venir de més lluny, als Obridors Marc, Joan i Antonio, i als Troterus JordiBe, JordiRqts, JosepMª, Àngel i JaumeG, i al híbrid entre Borges i Trote Ramon. <img style="margin: 0px auto 10px; width: 270px; height: 213px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5635117209362820466" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJYDmmnQoW23NCFAVPq58w75ZfrCVowLav1fKwS53_dt1QvNSqztm6hzCMAfAaBhuaFFX3b7Fm1NTtKTi8FBUgM4vC_8WGplEcz-6uGMD8d17HvEB3aO4CWxPI-w5EDXDJ7c11Lhm8TG0/s320/festaCarrasclet.jpg" /></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-82117348078108396502011-07-19T10:57:00.000-07:002011-07-19T11:02:05.731-07:00MUNTANYA RUSA ANDORRANA<div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSxa0AEh8UJNgxHzaYvcjYaxLVLRqcOaWbECDtcNNUcmzZEP69H4e2asK7QJudTsuzXRw-hoVFmqncvNzm0KHKDWj81-g_r1S_2U8I9R0Q23lKZpena72sDcdJVNdDgjaTDnDkCoUzB8Q/s1600/DSC02935.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; width: 320px; height: 246px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5631124645688191490" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSxa0AEh8UJNgxHzaYvcjYaxLVLRqcOaWbECDtcNNUcmzZEP69H4e2asK7QJudTsuzXRw-hoVFmqncvNzm0KHKDWj81-g_r1S_2U8I9R0Q23lKZpena72sDcdJVNdDgjaTDnDkCoUzB8Q/s320/DSC02935.JPG" /></a><br />La Ronda dels Cims d’Andorra, una proba dura, dura, ...però que molt dura. Segurament, és avui per avui, l’ho més dur que he fet. A la quilometrada que té, 170km, has de juntar el brutal desnivell 11.900m.D+, i el que possiblement és l’ho pitjor, els camins o podriem dir millor els no camins, ja que moltes baixades eren de banderí a banderí, per la línea més curta, la línea recta, així tinc les puntes dels dits dels peus, que de tant picar endevant se m’han quedat blancs.<br />Del poble d’Ordino vam sortir les 150 ànimes, vers ...Ordino, donant el tomb a tot el pais Andorrà, i sense anar de botigues.<br />Amb el nom d’Andorra Ultra Trail Vallnord, es van realitzar tot una sèrie de curses de muntanya, la més (bestia), la Ronda dels Cims (170km), que es podia fer, o sol, o amb relleus de quatre membres, després l’Ultra Mític (112km), l’Ultra Iniciàtic (103km), el Trail (35km) i per acabar el SolidariTrail de 10km.<br />L’Àngel, el Bena i jo, vam sortir tant xino-xano, que vam anar tota la cursa lluitant amb els talls horaris per a no quedar desqualificats, tot i que el ritme demanat era de 3km/h., no vam ser capaços d’anar més ràpid, degut a la duresa dels camins i als constants puja-baixa, 21 en total, amb una mitja d’uns 500m. per pujada. El temps anava passant però els kilòmetres no, la primera nit ens va agafar dalt del Comapedrosa, i a la primera basevida (La Margineda, km 70.)ja vam arribar sense poder-hi dormir, i després d’un petit àpat, vam sortir amb les primeres llums del dia, com que el nostre ritme no va millorar, vam passar el següent tall en el ref. d’Illa, justets, però vam passar, poc després se’ns va fer de nit al port de Vallcivera. L’acumulació de kilòmetres i de desnivell, ja anava fet forat en els nostres cervells, i al arribar a la basevida (del Pas de la Casa,km 131), ja fets pols, només va caldra que ens diguessin que anavem malament per acavar la cursa dintre del temps, per deixar-ho sense donar-l’hi més raonaments (cosa que ara m’arrepenteixo, enormement, -i juro que mai més ho tornaré a fer-). Acte seguit vam pujar a la furgoneta que ens va dur fins a Ordino ràpidament, (que còmodes que són les furgonetes, ...i passen els kilòmetres mentres estàs sentat...).</div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-34432677147463654852011-06-28T13:41:00.000-07:002011-06-29T08:16:18.896-07:00Gran Trail Navacerrada 110km. 5100m.D+<div><div><br /><div><br /><div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE86v1rjyywsDCuHekoIsi8ZxtbHYSgnyvy1y6F-yEQU7FEip_Taa2E9MGjXi4w6XYI5Q9VNa4wzP5LCeHfrMMoOCHOfYCzVmZgQYDLAndqhi7mYVagvjtD14SEAsD_pqfWjRbBpnA-_E/s1600/IMG_0528.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; width: 380px; height: 315px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5623374618634440866" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE86v1rjyywsDCuHekoIsi8ZxtbHYSgnyvy1y6F-yEQU7FEip_Taa2E9MGjXi4w6XYI5Q9VNa4wzP5LCeHfrMMoOCHOfYCzVmZgQYDLAndqhi7mYVagvjtD14SEAsD_pqfWjRbBpnA-_E/s320/IMG_0528.JPG" /></a><br />Una nova Ultra acabada, però aquesta pels ...pèls.<br />La història comença com sempre, sortim (la Berna i jo) de Tarragona, vers els madriles,...que per cert l’autovia de Zaragoza a Madrid està constantment en obres, vam tenir molts embotellaments, un camió cremant just a l’entrada de Madrid, un altre camió avariat just a la sortida en direcció a la “sierra”, etc, etc,...les coses normals dels viatges.<br />Vam prendre la sortida 350 almes en pena, la pena que patiríem tot just va començar a escalfar el Sol (el Lorenzo), només sortir ja tenim la primera pared de 1000m D+, que com és l’inici encara es fa be, la baixada bastant tècnica d’uns altres mil metres. La cursa va seguint pujant i baixant, ja al kilometre trenta, truco a la Berna...-me estoy muriendo de calor!!!!!-, -pues habertelo pensado mejor!!-, per sort vam entrar en una zona protegida pels arbres i la calor es va fer més soportable. Així vaig seguir fins a Rascafria km.53, un lloc on els “lugareños”, es van a refrescar al riu, allí m’estava esperant la Berna (que per cert, hi va arribar tota sola i conduint el cotxe), en el control/avituallament, fitxo mitjançant una targeteta petita que ens van donar (lloguer 20eu.), i menjo tot el que puc, que per cert no va ser gaire, ja que no em venia res de gust, això si, vaig beure molt durant tota la cursa.<br />Ara començava la part més dura, la pujada fins al cim del Peñalara a 2429m., i 1300mD+, però el que és pitjor a les hores de més calor, segons ens van dir després, vam arribar als 37º, doncs m’ho prenc amb tranquil•litat, anar caminant (rapidet). L’última part de l’ascensió per una cresta bastant dreta, i amb una invasió de marietes (mariquites, insectes), que no havia vist mai, milers i milers, semblava el “dia del orgullo gai”, (un munt de mariquites “revoloteando” pel carrer). En el cim, fitxo i cap avall, trono a trucar, -consigueme una birra fresquita, por favor,porfavorporfavor-, a la baixada em deixo anar, ja que sé que un cop abaix, a part de l’última pujada, tindré la BIRRA. Però, jugades del destí, quant ja portava més d’una hora baixant em perdo...Au! a tirar enrere fins a l’última senyal, amb la tonteria, que si sí, que si no, mitja hora perduda, -la birra se’m deu estar refredant!!!-, per sort trobo on m’he equivocat cap avall cagant òsties, fins arribar a La Granja de S. Ildefolso, km. 79, l’avituallament al mig de la plaça, i de cop m’arriba la Berna amb un “pedas” de gerra fresqueta de birra de mig litre...Berna t’estimo,...Ummmhhh!!!!! AAaaaaaa!!!!!, osti que bona que està, de sobte me’n adono, que estic voltat de tius suorosos i assedegats, que se’ls hi està caient la baba, agafo fort la gerra, -mi tesoro-.<img style="margin: 0px auto 10px; width: 293px; height: 229px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5623375320488085362" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga4CSt3Rx6p5jeqJsqvxacyPlBOnnqM6lHj7I3MhhibpN1sXyngK1owWB4tRuIFaV8uFA2GxQFk-ArSPujmKSFmxe92MuaPKRUKJ5IAYd3dLtJ9ddfX4M2c4U1buJhgCEAH3PgBU07D9I/s320/IMG_0433.JPG" /></div><div> </div><div> No convido, però ja veig que alguns s’estant copiant, un cop finalitzada, surto vers l’última pujada, surto alegre, trotant, content, amb l’ajuda de la birra i que ja queda poc, vaig avançant gent, ells caminen, jo trotu (trote-extrem), remuntant un riu per uns paratges molt macos (llàstima que estic en carrera i no ho puc disfrutar), arribo al control/avituallament del km. 90, com és habitual els hi demano una birra, ja,ja,ja, mentres riuen, un diu –lo dices de veras?-, quina pregunta!, -claro-, -pues yo tengo una en el rio-, encara no em van deixar dir res, que va saltar la “listilla de turno”-NO!, no se les puede dar alcohol a los corredores-, va dir, <img style="margin: 0px auto 10px; width: 301px; height: 211px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5623377109625494850" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcu-NSyV4k8XQ0L4bAKyvsB-KHQ1LxbyXcuG0kty0ijlI1B90SClyhuJY9YXP5ycUtoJY2HO-wWJThTZ63tkJDXvgWaEiCeULQdCdltV9yttQpw5__tYYIMPXJtBq-A2yBTEUOVp76ZyA/s320/IMG_0444.JPG" />(lamarequelavaparir). Però també em va dir –si vas la mar de bien, eres el 11-. Bé, a partir d’aquí, vaig posar les piles al frontal, i preparar-me, per a la nit, sense perdre temps (sóc 11), després d’una forta pujada, arribo al desviament , ja sóc a dalt, em diuen que em queden sis kms., pel control del port de Navacerrada, ara la baixada per la senda shimit, que era un pujabaixa constant, se’m fa de nit, ja porto rato per la senda i no veig el final, de sobte em començo a notar fluix, em tremolen els llavis, no tinc força de res, - ostia, això és una pàjara-, em busco el gel que duc a la butxaqueta de la motxilla, no la trobo, per sort, ve gent, i els hi demano que me’l agafin, jo ja no puc, m’he de seure, me’l donen, estava a l’altre butxaca, el xuclo, xuclo també aigua del “camel”, tot esperant una recuperació, això no va bé, m’he d’estirar al terra, començo a tremolar tot, no puc parar, els que m’assistien, es comencen a preocupar, truquen a l’organització, jo no paro de tremolar, em tapen amb la menta tèrmica, segueixo tremolant, ve més gent, venen els voluntaris de la carrera, resulta que el control està a menys de 300m., d’on he parat, porto mig hora estirat al terra tremolant, al final no sé qui em tapa amb un folre polar, tot i que no tenia fred, nota una gran millora, ara em segueixen tapant el resta del meu cos, les cames, els braços, tot ben tapadet, em començo a refer (jo ja m’estava començant a preocupar), quant arriba el metge, ja em troba sentat, tot voltat de gent, em dona aquarius, i em va sondejant amb preguntes per saber com estic, al principi no em volia deixar continuar en cursa, els hi dic que ja em puc posar dret i tirar caminant fins al control, així ho fem, jo em trobo ara mateix perfectament, ja podria tornar a trotar, però el metge, encara no se’n fia, arribo al control, km. 101, amb tota la comitiva, aplaudiments, sembla que hagi guanyant jo la cursa.<br />Allí m’esperava la Berna, que ja s’ho estava olorant que seria jo el abonyegat, després de prendrem la tensió, el pols i tot el que va calguer, el metge em deixa continuar, però he d’esperar al següent corredor per baixar junts, aprofito i menjo algo, bec un caldo, més aquarius, més aigua, més de tot...<br />El corredor que arriba és el Raül, ja havia coincidit amb ell durant aquesta cursa, i ja havien estat xerrant una mica (ja sabeu lo xerrador que sóc), doncs espero que ell s’avitualli i tirem avall, quant podem trotem i quant no anem caminant, ja que tant ell com jo anem justets, fins arribar a la meta al poble de Navacerrada d’on habiem sortit feia 19h.41min.31”.<img style="margin: 0px auto 10px; width: 320px; height: 278px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5623659979260360834" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR4mZqCCWq925s-v86zGCT_6UGQduybrepVBknbgLhlrx2GgbAFiN2Zy3v2c0VEEWkCDGHL7flhtDlUAr91dog0Dyl70KfWSrGaGtd_IIE3fGmEve0FAtF3Mzyb7_IInPCWXDD3nIZULI/s320/IMG_0526.JPG" /></div></div></div></div>Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-42033502377956152672011-05-24T12:31:00.000-07:002011-05-24T12:50:30.453-07:00Tortuga Free Klimbing<iframe width="425" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/lahKdK2EXnQ" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><br /><br />Ja fa temps que veig que la meva tortuga té tendències estranyes, primer em va mangar el GPS, i últimament crec que la terrassa se l'hi queda petita.<br />Amb la seva obsessió per a trobar noves sensacions, s'ha llençat a descobrir la dimensió vertical. Com podeu veure, és autodidacta, ja que us ven asseguro que no la he instigat a fer-ho, però com segueixi així, l'hi hauré de fer un arnés i donar-l'hi unes petites classes d'auto-assegurament.<br />TREMOLEU PEUS DE GAT, ARA ARRIBEN ELS PEUS DE TORTUGA!!!!Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-24902862711481934552011-05-15T14:30:00.000-07:002011-05-15T14:45:13.087-07:00QUINA PALLISSA!!!!!!!!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1iz2AU52zx7_ujGyHqVs7LgicQf7Gbd889k31sQ0m9jiwYn_x6a1WndTiOcCOlZa1JHQCBj7zk1d4GUYzb-BzXJ0uSz_aykL6kafKf1J0eVGJAKK3FD2OM-ZGmwMgOdb_e2gAMVK9kGM/s1600/DSC02691.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 293px; FLOAT: left; HEIGHT: 262px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5607059024290859970" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1iz2AU52zx7_ujGyHqVs7LgicQf7Gbd889k31sQ0m9jiwYn_x6a1WndTiOcCOlZa1JHQCBj7zk1d4GUYzb-BzXJ0uSz_aykL6kafKf1J0eVGJAKK3FD2OM-ZGmwMgOdb_e2gAMVK9kGM/s320/DSC02691.JPG" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2pv3SKih5DDSwxSWV6QCR2p5IdcpSoHWWLjZUottkjuz0Wn4p9HtXon-y-AcnFmAqOSCKPQxU6DU3zyLSFw5c0AqgJeLgm6hl2ZpAJwhyphenhyphenU9GrT6qg92Q_1MGjX4v0juIgWUx5xBucCIY/s1600/utb.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 273px; FLOAT: right; HEIGHT: 100px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5607060147807697186" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2pv3SKih5DDSwxSWV6QCR2p5IdcpSoHWWLjZUottkjuz0Wn4p9HtXon-y-AcnFmAqOSCKPQxU6DU3zyLSFw5c0AqgJeLgm6hl2ZpAJwhyphenhyphenU9GrT6qg92Q_1MGjX4v0juIgWUx5xBucCIY/s320/utb.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />Aquest passat dissabte, vaig anar a fer amb l’Àngel, el Bena i el Paco de Tortosa, l’UltraTrail de Barcelona, o del Garraf o de Sitges, no sé exactament com l’hauria de dir. El seu cartell deia 110km., i 4500m.D+, jo vaig pensar ..., si 4500 de positius, de què?, si no hi ha cap muntanya alta aprop?. Avui, ja ho sé...osti!! qui fart de pujar i baixar.<br />La cursa va sortir a les 7 del mati, amb un dia net i clar, i amb la predicció de molta calor durant el dia, però que a partir de la tarda hi haurien tempestes, ...o sigui tot un dia per a disfrutar.<br />El primer terç de la cursa, com que encara el sol no apretava, va ser molt bonic, típic terreny de baixa muntanya, mates i matolls, pins, molta pedra i grans vistes sobre la costa garrafenca, i com no, un constant pujar i baixar, fins a Begues, 35km. En aquest punt hi avia l’avituallament solid, tant d’anada com de tornada, ja que aquí era el punt comú del bucle que feia la carrera.<br />En aquest bucle va ser quan vam començar a patir pel sol, com es diu col•loquialment, -queia un sol de justícia-, nosaltres al final anàvem corrent d’ombra a ombra, era com la cursa “La Cuita al Sol”, però al revés. Per sort a mitja tarda es va començar a tapar i vam poguer arribar dignament a Begues de nou. Ja érem al km., 68.<br />L’últim terç de la carrera, va ser passat per aigua,-com els ous-. Ens va començar a ploure en el punt més alt de la cursa, a uns 600m., per acabar-ho d’arreglar tot just passar per una central elèctrica també va començar a tronar. Per sort, en aquesta part hi van haver molts trams de pista, plena de tolls, però es podia anar trotant, sempre amb el constant puja-baixa, fins arribar als voltants de S.Pere de Ribes, que ens esperava la sorpresa de la jornada, “La Riera”, i no la del culebrot de TV3, sinó d’aigua.<br />Per que us feu a la idea, imagineu-vos que porteu unes 18h. trotant, de les quals unes 6h sota un sol espatarrant, unes altres 4h. sota la pluja, i quan ja t’esperes una arribada tranquil•la, et trobes amb que la pista per la que corres cada vegada té més aigua, primer la vas esquivant, però arriba un moment en el que t’hi has de fotre dins, i així 3h. Ara imagineu-vos al Rambo caminant pel mig d’els manglars amb aigua fins a la cintura, i aguantant la metralleta per d’alt del cap, -no era així exactament-, però jo m’hi sentia.<br />Nosaltres vam ser d’els pocs que vam seguir la riera fins al mar, (que era el recorregut oficial), altres es cansaven d’aquests banys d’aigua amb fang gratuïts, i sortien per anar per l’asfalt fins l’arribada, que per cert era el més intel•ligent, i el que l’organització hagués tingut de fer.<br />Finalment ens van sortir 20h.20min., minut amunt, minut avall, “tota una pallissa”.Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-54096556322837561582011-05-01T02:53:00.000-07:002011-05-03T09:08:34.240-07:00Ruta del Cister des de Tarragona<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrTUGy1N71Y9ppcLT86fw0mDI4nrnLjCjsRqyJhLwG8hJ3Xqr9eFiA1JmcbALIKECgxHL0BQSQoUXrLGm1cvBcGaNePCzG4nM5qzpBLTIY9OBENbFiXj5mEGxQ3Se66K5QiQPBj4wNfR8/s1600/safe_image%255B1%255D.gif"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 138px; FLOAT: right; HEIGHT: 122px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5602521871756159554" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrTUGy1N71Y9ppcLT86fw0mDI4nrnLjCjsRqyJhLwG8hJ3Xqr9eFiA1JmcbALIKECgxHL0BQSQoUXrLGm1cvBcGaNePCzG4nM5qzpBLTIY9OBENbFiXj5mEGxQ3Se66K5QiQPBj4wNfR8/s320/safe_image%255B1%255D.gif" /></a><br /><br /><div><iframe height="548" src="http://connect.garmin.com:80/activity/embed/83230222" frameborder="0" width="465"></iframe><br />Com que no sé estar-me quiet, ahir vam fer la Ruta del Cister amb bici de carretera, el Toni, el Juanju, l'Helena (que està molt forta, prepareu-vos Titaneros)i jo, que anava a remolc tot el rato, en total em van sortir 145km, 7h., efectives damunt la bici (quin mal que em fa el cul, enguany encara no l'havia agafat), i 9h., comptant les parades.<br />La Ruta del Cister em sembla que l'he fet de totes les formes possibles, caminant, corrent, amb btt, l'he fet pel GR-175, també l'he fet per la Ruta del Romagosa, l'he feta amb la Berna amb btt i alforges durant tres dies en setmana santa, visitant els Monestirs Cistercencs (quina casualitat que els Monestirs es diuen igual que la ruta...), escoltant les veus de les monges de Vallbona. Durant uns anys vam fer servir la ruta com a entrenament de dos dies per acumular quilòmetres, em sembla recordar que fa ja bastants anys vaig fer-la d'una tirada amb la btt, i a finals de l'any passat la vam fer trotant non-stop 108km., en 18h i mitja.<br />Però la millor va ser el primer cop, (com sempre), va ser un intent de fer-la corrent el Kiko Mata i jo, per la ruta del Romagosa, ja que el GR-175 encara no existia, i el plantejament era fer-la en dos dies, i teníem una gran infraestructura, teniem uns col·legues que ens seguirien amb btt, per donar-nos aigua o el que fes falta, després teníem un físio, el Xavilo, que ens faria els massatges entre les etapes, teníem el Quartell general a Rocallaura, a casa del LluisMaria, que ens feria el sopar i per últim les dones tant del Kiko com la Berna vindrien seguint-nos amb cotxe, tot collonut...,en teoria.<br />Total, que els dies abans va ploure molt i el dia de la sortida no va ser diferent, em sembla recordar que vam sortir encara de nit (a les cinc del matí), tots juntets el Kiko i jo que anàvem trotant i els de les btt, com que el terra estava molt enfangat els de les btt es van anar despenjant, tant de nosaltres com entre ells, en fi, que vam perdre l'assistència, i vam arribar a Vallbona tot sols, i després la feina va ser nostra per anar trovant als de les btt, que amb el fang van tenir d'anar per carretera, però al final del dia ens vam trovar per menjar la paella collonuda que ens va fer el LluisMa. Al dia següent ningú va tenir ganes de seguir i la ruta es va acabar en cotxes.</div>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-51456157638418487262011-04-28T12:08:00.000-07:002011-04-28T12:24:19.657-07:00El meu nou "Mini-jo"<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFgZox0jlxoAnIU13POMs_7OY1QUo7TztICiqz4wCfIuDhPRfzfC4_iv1mIfiPeHYMp2vgqMflJjh7rSrvhZ2F0nRkscLoRwZhBsYWDTmiw2PtMmCi0gBnBen35UMrqo2-Ggrk5ftsA3c/s1600/DSC02686.JPG"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 347px; DISPLAY: block; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5600713649962427714" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFgZox0jlxoAnIU13POMs_7OY1QUo7TztICiqz4wCfIuDhPRfzfC4_iv1mIfiPeHYMp2vgqMflJjh7rSrvhZ2F0nRkscLoRwZhBsYWDTmiw2PtMmCi0gBnBen35UMrqo2-Ggrk5ftsA3c/s320/DSC02686.JPG" /></a> Aquest és el meu nou GPS, el Garmin Forerunner 205, que és el 305 sense el cardiofrecuenciòmetre. Després de l'última experiència que vaig tenir amb el Keymaze, m'ha costat molt tornar a confiar en aquests aparells, però com que ja hi ha molta gent de confiança que en parla molt bé d'ell, finalment m'he decidit. Com podeu veure la cosa ha anat molt poc-a-poc. Com diu l'Enric, per què en vols, si tu ja n'ets un (GPS, Garrosset Position System). Ara a fer-lo servir, ja l'he programat per usar-lo com a comptaquilòmetres per la bici.<br /><br /><div></div>Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-7297250704303619542011-04-19T11:11:00.000-07:002011-04-22T08:09:24.087-07:00ULTRA-TRAIL SERRA DE TRAMUNTANA<img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 431px; DISPLAY: block; HEIGHT: 238px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5597363006686967778" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEZ6R1yqttGAFwNPMLdj4rTMF32akp7zlI8-YKs0JITMo3liRx38RWdc8fdq2Deqefg2FyGv4vFrEE80qAwAbBqctJZ-tygtKih0lqhyphenhyphenkn2aMnVkPP5SAWf8LpgIMr2C54amIZwwWH-08/s320/retol.jpg" /> Acabo d’arribar de l’Ultra trail Serra de Tramuntana, i estic fet pols; tot i el bon resultat que he fet, no ha sigut un camí de roses. Vaig sortir dijous tot just després de currar, cap a Mallorca amb la Berna, com és habitual et vas trobant gent que de cursa en cursa te’ls vas fent amics.<br />L’organització ens va col•locar a l’hotel Pollença Park, un megahotel, tot ple de guiris amb bicis de carretera, -quina enveja aquesta gent que s’organitza les vacances per fer bici-turisme, ...i quines bicis!!-. D’aquí ens va venir a buscar el bus per dur-nos a la sortida a Andratx, després d’una confusió, vam arribar a la sortida, com és normal, vam passar els tràmits del dorsal, l’assegurança, els regals, les comprovacions, etc...<br />A les 0h., és va donar el tret de sortida, negre nit, però amb una molt bona temperatura per a córrer, el que va fer que m’anés despullant. Com és habitual la gent surt cagant ósties, tothom te pressa en acabar...a les primeres rampes el grup ja es va estirant, com sempre jo surto conservador però ja començo a passar gent, com que la temperatura és molt agradable vaig per feina, com que no em conec el recorregut i és de nit vaig grup a grup, i sense adonar-me’n ja estic al primer control, Estallencs, paro a picar algo i segueixo que la Berna m’espera a Pollença. No puc dir res del paisatge, ja que no veig res, encara es ben de nit que arribo a Esporles, següent control, aquí al igual que en el anterior em trobo al Ramón de Huesca, que no para d’animar-me (-joder jaime que pitera-). El següent tram es tot per carretera, ja que a última hora el propietari de les terres per on haviem de passar, ho ha prohibit (vaja putada), uns 10kms. A aquestes alçades, ja vaig amb un xicot alemany en Màrio (si,si, Màrio, és el primer que li vaig dir,-Màrio no és muy alemán...-), i amb el Joan Antonio d’Alcanar, que aniríem junts fins el final.<br />Amb les primeres llums del dia iniciem la llarga baixada de quasi 1000m., de desnivell, vers Deià (km.52’5), començo a veure el paisatge, tot pedres, pedretes i pedregals, amb prou feina puc treure la vista dels meus peus, el terreny no m’ho permet, aquest cop no he vingut a passejar, que la Berna m’espera a Pollença.<br />Ja amb bon sol arribo a Soller, fa més de vuit hores que corro i paro a l’avituallament per menjar algo més. A més de l’Ultra Trail, avui ha sortit des de Pollença el Trail, una mica més curt que l’Ultra, només 61km. (quina mariconada), i hi tenia que córrer el Tóful Castenyer, que és d’aquestes terres, però al arribar a l’avituallament me’l trobo tot ben vestit en una de les taules , i li dic amb la meva gràcia habitual, -tu no tenies que estar corrent?-, i em contesta...-ja he anat i he tornat-, ja,ja, resulta que estava lesionat.<br /><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 404px; DISPLAY: block; HEIGHT: 259px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5597360590945039122" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyKL6HSLzpTL3fWBzbFy9mMCEX2VSpvYDtpe5rswzhCNP7wcrwRwXxcBVTSM1TBa7NmWKB_3UUCmBELNu9g9GkpHQOJrFcdBPaPz7RniJN9lTVa9Y5-xkmeuMdotJhpY2ll_bADWeS3tU/s320/Fotomoto.jpg" />A partir d’aquí comença en serio l’Ultra, ja porto 61km. a les cames i em toca pujar de quasi cero fins els 1200m. del coll de Massanella, això sí, tot pujant els mil esglaons del barranc de Biniaraix, per cert molt bonic, però hi tindré que tornar per gaudir-l’ho, en aquest tram vaig tenir dos baixons, superats per dos gels providencials que duia, el primer avanç, de la presa de Cúber (km.70)i el segon avanç del coll (km.80). El següent control era al Monestir de Lluc (km.87’5), una especia de santuari de Núria, però a Mallorca (m’he lluït, no?), a partir d’aquí només queda una petita pujada, i tot cap avall, que m’espera la Berna a Pollença. Ara ja va començar a funcionar la calculadora, si volia baixar de les 15h., tenia que apretar el cul, i vaig accelerar el ritme i els companys no em van seguir, aixis doncs cap avall que fa baixada, com que les cames encara em funcionaven vaig anar estirant el pas cada cop més, el terreny era bastant bo, i una vegada al final de la baixada, encara ens esperaven uns quatre kilòmetres pràcticament plans que van acabar amb mi, tot i que encara vaig poder atrapar a un altre corredor que anava més fotut que jo. Només entrar a Pollença ja veig a la Berna, que em diu –la llegada está al otro lado del pueblo, a más de un kilometro-, se’m van caure els collons al terra, però com que tenia un policia municipal que m’acompanyava (no em refereixo a la Berna), sinó a un poli, vestit de poli amb la seva moto de poli, amb la bombilla rotatoria engegada i tot, parant cotxes i gent per que jo passes, fins a l’entrada del pavelló per a creuar l’arc de triomf de l’arribada. En total vaig fer 14h43min.18”, el 13è de la gral. <img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 337px; DISPLAY: block; HEIGHT: 211px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5597361844737768850" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_mAfDNRJyR3NjzXH9_MJZ5aL_G_xOMWBhHdy_rD_czsgYr7uRYvqc_jfZgTJ7BNz03-kM1I1n1DgExkn5urxa07hRd4DnZQ-Fb9W7HldV17QluKXZ2PhfjflQxiyMRbRlGkLOiIHXfHQ/s320/fotut.jpg" />Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-3285367210566740067.post-66488486146452746652011-04-12T09:17:00.000-07:002011-04-12T09:22:44.038-07:00ALOE VERA "ESE GRAN DESCONOCIDO"<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm7I06eYKskSEW3YZzGRWKsazd58M1WfXr5r3l17wpp95_w1Oud_tqWKIPitSSbGjBnhFBx2y5GbGgcqQXAd5nk8U6iYKE0ZOtlweVYImY5SKRj3qhjiPuS_gljaKaoekUjnYPqtwcFwc/s1600/DSC02660.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm7I06eYKskSEW3YZzGRWKsazd58M1WfXr5r3l17wpp95_w1Oud_tqWKIPitSSbGjBnhFBx2y5GbGgcqQXAd5nk8U6iYKE0ZOtlweVYImY5SKRj3qhjiPuS_gljaKaoekUjnYPqtwcFwc/s320/DSC02660.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5594732920145161378" /></a><br />Propietats del Aloe vera: <br />El Aloe vera és molt rica en nutrients i altres substàncies d'interès per al nostre organisme. Els científics han identificat més de 75 compostos; principalment vitamines, minerals, enzims i aminoàcids.<br /><br />- Vitamines: Betacaroten, B1 o tiamina, B2 o riboflavina, B3 o niacina, B6 o piridoxina, B12 o cianocobalamina, vitamina C o àcid ascórbic i vitamina I (tocoferol).<br /><br />- Minerals: Calci, fòsfor, potassi, ferro, sodi, magnesi, manganès, coure, crom i zinc.<br /><br />- Polisacàrids (1200-2000 mg/Litre): Un nombre en constant augment de terapeutes i metges han treballat durant anys amb el aloe vera i han comprovat amb la pràctica els seus beneficis. Es pensa que un dels principals factors de les propietats curatives d'aquesta planta sigui el seu contingut de polisacàrids o hidrats de carboni complexos.<br /><br />- Aminoàcids: Essencials; isoleucina, leucina, lisina, metionina, fenilalanina, treonina i valina.<br /><br />No essencials: àcid aspártic, àcid glutámic, alanina, arginina, cistina, glicina, histidina, hidroxiprolina, prolina, serina i tirosina.<br /><br />- Enzims: Entre unes altres; Fosfatases-amilases-bradiquinases que estimulen el sistema immunitari i tenen acció analgésica i antiinflamatoria, catalases que prevenen l'acumulació d'aigua en el cos, celulases que afavoreixen la digestió de la cel•lulosa, creatina fosfoquinasa d'acció en el múscul i lipases que ajuden a la digestió.<br /><br />- Àcids grassos: En particular, l'àcid caprílic, el qual s'usa en el tractament de les infeccions per fongs.<br /><br />- Altres substàncies amb efectes medicinals: Aloina (antibiòtic, purgant), isobarbaloina (analgési, antibiòtic), àcid aloetic (antibiòtic), emodina (bactericida, laxant), àcid cinámic (analgésic, anestèsic), oli eterol (tranquilizant) i àcid crisafanic (fungicida per a la pell)...<br />font: consumer.es <br /><br />El suc de Aloe vera s'utilitza des de cultures tan antigues com l'Egipte faraònic o la mil•lenària Xina, per les seves bondats terapèutiques. <br /><br />Més informació sobre el Aloe vera: <br /><br />El Aloe és una planta subtropical amb més de 250 espècies conegudes. El aloe que es ven avui dia és el Aloe barbadensis o “Aloe Vera”. El Aloe té aspecte de cactus no obstant això pertany a la família dels lliris. <br /><br />El aloe es comercialitza de diferents formes. Busca sempre Aloe pur procedent d'extracte de aloe o de aloe reconstituït. Si vols un Aloe pur be sigui gel o suc compra el producte que contingui 98% de Aloe vera. Si el que busques és un producte que contingui aloe, compra productes que tinguin almenys un 20% de Aloe. <br /><br />De les fulles del Aloe s'obté el suc i el gel. El suc s'obté de la capa de la fulla immediata a la superfície exterior i el gel s'obté de la polpa de la fulla. <br /><br />El suc de Aloe, de sabor amarg i color groc, és un potent laxant i depuratiu que s'utilitza des de l'antiguitat. Altres propietats del suc de Aloe: <br />* Calma l'acidesa d'estómac<br />* Ajuda amb problemes digestius<br />* Calma les ulceres regenerant el teixit danyat<br /><br /><br />El gel que s'obté de la polpa de la fulla, és transparent i manca d'olor. El gel de Aloe té excel•lents propietats i usos: <br />* Aftersun: calma i hidrata<br />* Alleuja i güareix cremades de primer grau<br />* Alleuja inflamació<br />* Calma les picades de mosquits<br />* És antifungicida<br />* Calma psoriasis<br />* Com gomina per al pèlUnknownnoreply@blogger.com8