Sempre he dit que sol no s’ha d’anar per la muntanya, però desobeint-me a mi mateix, aquest dissabte m’he saltat la meva pròpia norma sagrada,… i me’n he anat tot sol (tatxíiiinnn).
Aprofitant que uns altres companys campaven pel Montsant, m’he decidit a fer una ruta que ja portava al cap feia uns dies, que era anar des de Tarragona al cim del Montsant, la Roca Corbatera (punt culminant del Priorat).
Com que em coneixo, el més difícil era llevar-me i sortir, per això em vaig estar mentalitzant el dia abans, que l’únic que havia de fer era sortir al carrer, i que si no volia seguir, doncs cap a casa. De fet, era enganyar-me a mi mateix, ja que sabia perfectament que si conseguia sortir al carrer ja continuaria.
Per no notar tant (el madrugón), vaig deixar el despertador a la mateixa hora que em llevo cada dia per anar a treballar, però en aquest cas, no em vaig posar presió en l’hora de sortir de casa. Un cop va sonar, em vaig incorporar al llit intentant no pensar gaire en el que anava a fer, poc a poc vaig esmorzar, em vaig vestir de gala, i quant ja ho havia fet tot, no vaig tenir cap altre remei que sortir al carrer,…BIEN!!!!.
La ruta ja la tenia al cap, i no en va caldre baixar-me-la, de casa directe cap el riu; el dia en principi es presentava fresquet, hi havia algun núvol que tapava un sol que despuntava tímidament, vaig començar a trotar molt suaument, com si no vulgues que el meu cap s’adones del que estava fent. Poc a poc vaig anar fent els kilòmetres, inicialment per la llera del riu francolí, que per cert està feta un merda plena d’obres, …i de conills.
Del riu, vers Constantí pel barri de Centcelles, tot creuar el poble inicío el camí que primerament passa pel costat del col•legi Turó, i com que la experiència de passar per sota de l’aeroport em va agradar, vaig repetir, però,…ja,ja, no és el mateix passar-lo sol que acompanyat, quin ”iuiu”, un cop hi estas dins no es veu res de res, i com que vas sol, et pots imaginar tot el que el teu cap sigui capaç, per sort entrant pel sud, pots veure al final, però molt al final, la sortida. Bé, un cop passat aquest tràngol, i a l’altre costat de l’aeroport, anem directa cap a Reus (l’altre capital de Tarragona). Kilòmetre 18, 2h.
A les vuit i mitja, deu ser l’hora on els reusencs surten a córrer, deu-ni-do, quin munt de gent corrent, encara em trobaré algun conegut –vaig pensar-, des de Reus vaig seguir el GR que duu a Prades, passant per Castellvell, i les urbanitzacions que hi ha a la part de dalt de la muntanya, des d’on començo a trepitjar camins per fi.
Ja fa un ratet que estic pujant, tot passar el Mas de Borbó (familiar del cazaelefantes), arribo al coll de Batalla, d’allí baixo fins a Vilaplana. Kilòmetre 33, 3h.30’. Allí aprofito per a menjar quelcom, carregar el “camel”, trucar a la “jefa” (que si, que estic bé!!!), trucar als companys que estan fent el tomb del Montsant des de la nit abans, buff! -quina son-.
Decideixo pujar per Garrigots, ja que em deixa més aprop d’Arbolí, on vull esmorzar, bé esmorzar quant hi arribi, ja que aquest és un dels trams que se’m va fer més llarg, potser pel sol, potser per la gana,…però finalment arribo a Arbolí. Kilòmetre 45, 5h.30’. Entro en el bar, -teniu aigua amb gas-, sí,-doncs un bocata de truita amb pernil salat i una mitjana-.
Osti!!, que bé que m’ha deixat aquesta paradeta, mig litre d’aigua amb gas, un “peasso bocata”, una mitjana, un cafetó i una cagadeta per a treure pes, m’he quedat com un rei (sense matar l’elefant).
A partir d’aquí, començava un puja-baixa constant però molt agradable, pujar a Gallicant, baixar al molí de l’Esquirola, pujar a Siurana, baixar al pantà de Siurana i arrivar a Cornudella. Kilòmetre 56, 7h.30’. Per aquestes casualitats de la vida coincideixo amb els companys que també acabaven d’arribar-hi, amb la diferencia que ells se’n van a dinar i jo a la Roca Corbatera.
Com que el meu objectiu ja era molt aprop, faig un últim esforç i deixo un bon, gran i deliciós àpat, i tiro com un coet cap amunt, pel GR del grau del Montsant, amb una calor que ja fotia…, però per sort, dalt de la Serra Major feia una mica d’aire que em va facilitar arribar fins a la Roca Corbatera a 1.160m. d’alçada, kilòmetre 63, 8h.45’. La baixada pel mateix lloc, a saco, que se’m refreden els postres, arribant finalment de nou a Cornudella. Kilòmetre 68’5, 9h.15’.
6 comentaris:
ets el meu idol dels km!!! sembla que els regalin xec!!
Ets un crac¡¡¡¡¡¡¡¡
jo soc l´anònim, et felicito.
Sort que no em vaig deixar enganyar...
Eii!!! Que jo no enganyu, jo enredu.
Sense paraules!!!!
Salut
Publica un comentari a l'entrada