1ª Ultra de les Fonts a Xerta

Una nova carrera, una nova ultra acabada, aquest cop a sigut l’Ultra trail de la Fonts de Xerta. Què tindrà la gent de les terres de l’Ebre, que no paren de sorprendre’ns; no en tenen prou en organitzar quasi vint curses de muntanya per les seves terres, sinó que a demés, van incorporant noves modalitats, aquesta vegada una ultra per etapes, quina serà la següent?, ...Estels del Sud, non stop?.
Aquest cop he anat amb tres companys més del Trote, el Bena, últimament som parella de fet, l’irreductible Àngel, i el “novato”, en aquestes curses, lo Jordi de Rkts.
La primera etapa, va ser la Noctureta, de 24km., amb sortida a les 9 de la nit (per això, es diu noctureta, ...suposo), i amb un recorregut molt ràpid, bàsicament per terreny pla, amb parts de pista i sendera, i amb l’ànim de la gent d’Aldover que ens va animar amb molt de públic i amb un grup musical i tot. A mitja cursa vam tenir que creuar un barranc amb molta aigua, cosa que va fer-nos tenir els peus estovats durant tot el cap de setmana.
A l’arribada, teníem un sopar preparat, de llesques de pa amb baldana i llonganissa, molt bona, i cervesa, cosa de molt agrair, sobretot tenint en compte que era divendres nit, i la gent com jo estem acostumats a estar de marxa normalment a aquestes hores...
Finalitzada cada cursa anàvem a cal Bena, que era on teníem el quartell general, i el jalo..., i quin jalo!!, millor que els bisbes.
A l’endemà, a les 6h, sortia l’Ultra, que per variar, una mica més i arribem a misses dites, menys mal que es va donar la sortida uns minuts més tard; ens vam llevar amb el temps just, i per la carretera a 140, i amb la música del xunta-xunta, que ara li agrada al Bena, semblava que tornéssim de marxa, si ens arriben a parar els mossos, ens foten a la presó, imaginat, tres tius a les sis del matí, amb malles curtes, i amb una cara de fets caldo...
Els primers quilòmetres, encara de nit, vam passar per una sequia plena d’aigua (no per dins, sinó pel costat), un bon rato, després anàvem guanyant alçada fins arribar a Paüls, on començava la primera pujada seriosa, la mateixa que la de la cursa de Paüls. Vam tenir molta sort amb el temps, després de tota una setmana de fortes pluges, em pensava que estaria tot més xop, però el vent que si que vam tenir va eixugar i netejar l’atmosfera deixant-nos veure unes grans i extenses panoràmiques.
La següent baixada ens va dur fins a l’ermita de S.Roc, on hi havia l’avituallament, per cert molt complerts tots, d’allí iniciàvem la segona de les llargues pujades, dura i tècnica com ho són la majoria per els Ports, la baixada la més llarga de tota l’ultra ens va portar dins al poble d’Alfara de Carles, ja era el quilòmetre 35, amb el temps just d’omplir el diposit, comencem l’última de les pujades fins al collet de la Coscollosa, amb unes boniques vistes de Paüls, ja tot cara avall, fins a la font Nova, i després d’una petita pujada, recte avall fins a Xerta.
Una vegada vam arribar tots, vam dinar al pavelló, i cap a Tivissa, a dutxar-nos i a fer la migdiada, que ja feia falta. Al pavelló, mentre jo dormia, van passar tres audiovisuals, una del Petit Torte del Leon (PTL), una altre del Marató dels Sables (MS), i per últim una del Tor des Geants (UTG), ...i que bé que dormia jo!!. Ho sento pels organitzadors, però estava fet pols.
Aquest cop, ja vam ajustar millor el despertador, i l’arribada no va ser tant justa. Amb les cames dures com pedres, cansats com a rucs, i molt il•lusionats per acabar, vam iniciar l’última de les etapes, La Cursa de les Fonts, 27km., i 1700m., de desnivell positiu, com sempre en aquestes curses se surt molt ràpid, jo també, penso que ja ho pagaré, però vaig tirant, la primera pujada l’agafo amb ganes i passo a molta gent, es dura i tècnica, la següent baixada també, començo la pujada llarga fins al cim de la Coscollosa, allí em trobo animant-me amb el Ramón de Huesca, un altre que no falta a cap cursa, especialment a les de les nostres comarques, per cert el dia abans havíem tingut un “pique”, per veure qui arribava abans, ell o jo, va guanyar ell, però el vaig fer córrer una bona estona. La baixada per sendera molt tècnica, fins de nou a la Font Nova, allí em pensava que seguiríem la mateixa ruta que el dia anterior, però no, van incloure unes petites pujades, que van fer que se’m acabés el combustible, i vaig acabar demanant la fi del partit, i desitjant creuar la línia de meta, que per cert, hi ha un carrer a Xerta que el vam passar de punta a punta cada dia per arribar a la meta, hi ha moments encara ara que el veig davant meu, cada dia era més llarg aquest carrer, l’últim dia tenia al menys trenta quilòmetres.
Tot seguit, creuada la meta, fet pols, agafo beguda, unes galetes, em sento, respiro, no puc més, ho he donat tot, poc a poc vaig recuperant-me, començo a sentir el soroll de la gent, de molta gent, gent estirant els músculs agarrotats, gent anant i venint de buscar aliments, per fi m’aixeco, sembla que no hi ha cap desperfecte, adolorit però molt content, torno a buscar més beguda, me’n vaig cap a l’arribada, encara no venen cap dels meus, torno cap endins, em sembla que m’estic recuperant, ja que el cos em demana BIRRES, una, una altre, ara arriba el Bena, ens abracem (sin mariconadas), una altre birra, em vaig trobant més gent, ho celebrem, més birres. Ja veiem al final del maleït carrer que venen junts l’Àngel i el Jordi, creuen l’arribada, i com no, ho celebrem, tots els Troteros hem acabat.
Enhorabona, sobretot pel Jordi, la primera Ultra que fa, com segueixi així, aviat ens haurà d’esperar ell a l’arribada. També felicitar a la gent que ha organitzat aquesta magnífica Ultra.

CLASIFICACIONS CURSES XERTA.


FOTOS KARRASCLET.
FOTOS RAMÓNSIN.