...un dels motius que em fa córrer.

dilluns, 29 d’abril de 2013

dilluns, 1 d’abril de 2013

Cursa Popular de Prades


La cosa va anar més o menys així, el Jaumet em va dir d'anar a fer la cursa popular de Prades, però com era masa curta suposo que l'hi vaig fer mala cara, i com que em llegeig el pensament, ja va puntualitzar d'afegir d'anar de l'Espluga a Prades per a fer la cursa, i després tornar de nou a l'Espluga, i com que la idea era del tot esboijarada doncs m'hi vaig apuntar, (no fós que hi anés sol). Vam pujar pel Titllar fins a Prades 16km, que a bon ritme vam estar 1h54min., allí encara ens va donar temps de fer un cafetò. La sortida va ser com sempre a "saco", el Jaumet ja va sortir a bon ritme, jo més tranquil a cua de grup per anar avançant gent, que sempre anima més, tots dos ens vam anar engrescant, i vam acavar ell tercer (quasi segon), i jo setè. Van ser més de 13km, tardant poc més d'un hora, tot seguit vam fer un bocata, i després de recollir la copa, vam tornar a l'Espluga, aquest cop per d'alt dels plans i baixant per la Pena i pel Gran Jhon fins de nou a l'Espluga, 20km més, això sí contents i reventats.

diumenge, 3 de febrer de 2013

SORTIDES AMB VENT



Aquestes últimes dues sortides durant el mes de gener han resultat força mogudes per qüestions climatològiques, la primera la vam planificar des de Montblanc, tot i que l'home del temps ja ens havia presagiat una mala jornada, ...però com que sempre s'equivoquen, van tirar endavant amb la sortida, i per desgràcia nostra aquesta vegada ...la va encertar. Vent, aigüa, neu, fred,..."quien da más?". En resum, que vam sortir, però la vam escurçar, des de Rojals ja vam anar directament vers el mirador de la Pena, per l'ermita de st.Joan, directament cap a Montblanc.
I avui, em volgut ser més llestos que l'home del temps, i em enraderit un dia la sortida aplaçant-la per avui, ja que donava millor temps, però aquest cop, no l'ha encertat i ens ha fotut una ventada que ens ha deixat ben airejats.
Aquest matí hem sortit de Farena a tres quarts de nou, amb un fort vent i fred intens, hem pujat pel grau de Roquerols, fins al Mas Mateu, d'allí cap el ref. de Cogollons, on mitjançat el GR-171 hem anat cap el coll de la Mola i fins els Plans de st.Joan, d'allí ens hem desviat cap el Mas del Llort per anar fins al fons de la Vall per enllaçar pel camí de pujada a Rojals, on hem anat a la Socarrimada per a fer un "tentenpie", que per cert els dos cops que hi hem pujat està a tope de gent, no es veu ni un alma pels camins i quant hi arribes esta tothom allí, tot i que no venen "....-coles". Una vegada recuperats, toca la baixada fins al Pinatell, una mica tècnica però divertida i amb el vent que fà no estem per entretenir-nos, i anem seguint les marque blanques i verdes, que ja no deixarem fins a Farena de nou. Per cert, el camí que passa pel riu que es va perdre durant les riades de fà molts anys, ya està practicament recuperats, està ben senyalitzat i fins i tot hi ha ponts per creuar un parell de cops el riu Brugent.

dissabte, 12 de gener de 2013

ENGUANY PEDALEM


Aquest any 2013, un cop superat el final de la vida al planeta Terra (segons els capullos que interpreten als Màies), me proposat un nou repte per motivar-me, aquesta vegada he canviat les bambes pels pedals i aniré (dic aniré, ja que m'ha tocat el sorteix previ per poder-te inscriure) a la Quebrantahuesos -QH-, una cursa amb bicicleta de carretera que es fà a Sabiñanigo (Pirineu d'Osca), passa a França pel Port de Somport, a França fà el port Marie Blanche i torna a España pel port del Portalet, i abans d'arribar a Sabiñanigo puja la Hoz de Jaca, en total 205km., de mal de cul i cervicals, tota una "gozada", pels masoquistes. La cosa va anar més o menys així, primer em trobo al Kiko, i l'hi dic -saps que he pensat?, que podria apuntar-me a la QH-, i deseguit em diu,-osti, jo fà molts anys que hi penso però mai he fet el pas, si tu t'hi apuntes, jo també-, doncs dit i fet, en aquell moment passa per allí devant un altre dels sonats habituals, i l'hi dic -Ei! aquest i jo ens volem apuntar a fer la ....-, i directament diu, -jo també-, collons però encara no t'he dit el que, ...de fet és igual, en breus moments ja erem vuit els apuntats, i en els dies següents vam acabar d'arrodonir la cifra en deu. O sigui que enguany anem a fer una cursa de 205km, uns tius que amb bici de carretera mai hem passat dels 130km, ...ole!, ole!.

diumenge, 10 de juny de 2012

MÉS SOL QUE UN MUSSOL

Sempre he dit que sol no s’ha d’anar per la muntanya, però desobeint-me a mi mateix, aquest dissabte m’he saltat la meva pròpia norma sagrada,… i me’n he anat tot sol (tatxíiiinnn). Aprofitant que uns altres companys campaven pel Montsant, m’he decidit a fer una ruta que ja portava al cap feia uns dies, que era anar des de Tarragona al cim del Montsant, la Roca Corbatera (punt culminant del Priorat). Com que em coneixo, el més difícil era llevar-me i sortir, per això em vaig estar mentalitzant el dia abans, que l’únic que havia de fer era sortir al carrer, i que si no volia seguir, doncs cap a casa. De fet, era enganyar-me a mi mateix, ja que sabia perfectament que si conseguia sortir al carrer ja continuaria. Per no notar tant (el madrugón), vaig deixar el despertador a la mateixa hora que em llevo cada dia per anar a treballar, però en aquest cas, no em vaig posar presió en l’hora de sortir de casa. Un cop va sonar, em vaig incorporar al llit intentant no pensar gaire en el que anava a fer, poc a poc vaig esmorzar, em vaig vestir de gala, i quant ja ho havia fet tot, no vaig tenir cap altre remei que sortir al carrer,…BIEN!!!!. La ruta ja la tenia al cap, i no en va caldre baixar-me-la, de casa directe cap el riu; el dia en principi es presentava fresquet, hi havia algun núvol que tapava un sol que despuntava tímidament, vaig començar a trotar molt suaument, com si no vulgues que el meu cap s’adones del que estava fent. Poc a poc vaig anar fent els kilòmetres, inicialment per la llera del riu francolí, que per cert està feta un merda plena d’obres, …i de conills. Del riu, vers Constantí pel barri de Centcelles, tot creuar el poble inicío el camí que primerament passa pel costat del col•legi Turó, i com que la experiència de passar per sota de l’aeroport em va agradar, vaig repetir, però,…ja,ja, no és el mateix passar-lo sol que acompanyat, quin ”iuiu”, un cop hi estas dins no es veu res de res, i com que vas sol, et pots imaginar tot el que el teu cap sigui capaç, per sort entrant pel sud, pots veure al final, però molt al final, la sortida. Bé, un cop passat aquest tràngol, i a l’altre costat de l’aeroport, anem directa cap a Reus (l’altre capital de Tarragona). Kilòmetre 18, 2h. A les vuit i mitja, deu ser l’hora on els reusencs surten a córrer, deu-ni-do, quin munt de gent corrent, encara em trobaré algun conegut –vaig pensar-, des de Reus vaig seguir el GR que duu a Prades, passant per Castellvell, i les urbanitzacions que hi ha a la part de dalt de la muntanya, des d’on començo a trepitjar camins per fi. Ja fa un ratet que estic pujant, tot passar el Mas de Borbó (familiar del cazaelefantes), arribo al coll de Batalla, d’allí baixo fins a Vilaplana. Kilòmetre 33, 3h.30’. Allí aprofito per a menjar quelcom, carregar el “camel”, trucar a la “jefa” (que si, que estic bé!!!), trucar als companys que estan fent el tomb del Montsant des de la nit abans, buff! -quina son-. Decideixo pujar per Garrigots, ja que em deixa més aprop d’Arbolí, on vull esmorzar, bé esmorzar quant hi arribi, ja que aquest és un dels trams que se’m va fer més llarg, potser pel sol, potser per la gana,…però finalment arribo a Arbolí. Kilòmetre 45, 5h.30’. Entro en el bar, -teniu aigua amb gas-, sí,-doncs un bocata de truita amb pernil salat i una mitjana-. Osti!!, que bé que m’ha deixat aquesta paradeta, mig litre d’aigua amb gas, un “peasso bocata”, una mitjana, un cafetó i una cagadeta per a treure pes, m’he quedat com un rei (sense matar l’elefant). A partir d’aquí, començava un puja-baixa constant però molt agradable, pujar a Gallicant, baixar al molí de l’Esquirola, pujar a Siurana, baixar al pantà de Siurana i arrivar a Cornudella. Kilòmetre 56, 7h.30’. Per aquestes casualitats de la vida coincideixo amb els companys que també acabaven d’arribar-hi, amb la diferencia que ells se’n van a dinar i jo a la Roca Corbatera. Com que el meu objectiu ja era molt aprop, faig un últim esforç i deixo un bon, gran i deliciós àpat, i tiro com un coet cap amunt, pel GR del grau del Montsant, amb una calor que ja fotia…, però per sort, dalt de la Serra Major feia una mica d’aire que em va facilitar arribar fins a la Roca Corbatera a 1.160m. d’alçada, kilòmetre 63, 8h.45’. La baixada pel mateix lloc, a saco, que se’m refreden els postres, arribant finalment de nou a Cornudella. Kilòmetre 68’5, 9h.15’.

dimarts, 22 de maig de 2012

TARRAGONA AL MONTAGUT (Querol)

El passat cap de setmana vam fer una nova de les males idees que sem passen pel cap. Es tractava d’anar de la Tàrraco Imperial (Tarragona), fins al cim més oriental de la província, el Montagut (925m.). Últimament, la metereologia no ens és gaire favorable, ja vam tenir de correr de nit i amb temperaturas de vuit sota cero i també a base de calamarssades, i ara aprofitant la predicció desfavorable de riscos elevats de pluja,…doncs vam dir, anem cap el Montagut (que hi falta gent). La ruta la vaig fer juntant tres rutes baixades del wikiloc, la primera part va ser la més planera i per pistes i bons camins, més o menys amples, fins a la Juncosa del Montmell, al kilòmetre 42. A partir d’allí, començava la part més muntanyera, després d’un bon esmorçar vam fer la pujada al cim de la Talaia del Montmell (862m.), on va començar la pluja, ja anunciada previament. Encara que una mica molls vam seguir vers el cim del Montagut. Amb aquesta sortida s’acava la trilogia de quatre sortides per creuar Tarragona, primer de Nord a Sud (de mar a muntanya –(com les amanides mar i muntanya, pasta de cranc amb formatge de rulo de cabra i embotits…)). Després, arrivant als extrems horitzontals, el MontCaro a l’extrem sud i el Montagut a l’extrem nord.

diumenge, 8 d’abril de 2012

RUTA "TARRAGONA AL CIM DEL CARO"


Ja feia temps que la idea m’estava rondant pel cap; després de creuar Tarragona del Sud al Nord, el següent era fer de l’Est a l’Oest. Però fent sevir el seny (que en tinc molt, per que no el faig servir), vaig pensar reduir-lo en kilòmetres, i passar dels 240km. inicials al 158km., que finalment ens han sortit, i per comptes de fer-ho sense parar (non-stop), fer una petita parada a Tivisa (la segona casa del Trote).
Així doncs vam sortir a les 8 del matí de Tarragona, amb un temps molt inestable, però amb moltes ganes; el primer tram de la ruta, és molt lleig, primer el riu, després els polígons, però un cop passats Constantí i Reus, la cosa es va arreglant,… be…, la cosa no es va arreglar del tot, vam millorar el paisatge (i no ho dic ni per Constantí, ni per Reus), però la inestabilitat es va transformar en pluja i posteriorment en calamarsada (…pluja de calamars).

La riera de Maspujols la vam passar amb aigua fins els genolls, -i amb calamars caient-nos pel cap-, per sort nostre (no pels calamars) va parar de ploure. Mentre pujàvem per la carretera vers l’Aleixar, vam parar per a fer la paradeta de rigor, un cafetó calent, menjar algo i eixugar-nos una mica.
La següent calamarsada, ens va atrapar a l’ermita de Puigcerver, i l’última del dia arribant al coll de la Teixeta. Per sort, a partir d’allí va quedar un temps clar i radiant, la següent etapa va ser fins a Colldejou, on vam menjar, -per fí-. La tarda anava caient, quant vam passar per Llaveria, i a la baixada de la Fou se’ns va fer de nit, una nit clara amb una lluna espatarrant, fins arribar a Tivisa, ja passada la mitja-nit, on ens esperava la (base-vida), dutxa, sopar, dormir, esmorzar i marxar en cinc hores de parada.

Vam sortir en plena nit, la nit era radiant, tot augurava un dia perfecte, el sol ens va atrapar arribant a Rasquera, on vam fer un cafè per a calentar-nos. La etapa d’avui es molt corredora, molta pista, un tram llarg de carretera nacional, i petits trossos de pistes asfaltades, fins arribar a Paüls, allí si que comença la part més muntanyera de la ruta,“Els Ports”, sempre seguint el sender GR-7, anem pujant tot creuant colls i collets, flanquejant arestes ventades, i boscos frondosos. El temps s’anava complicant, fent petits ruixats, fins que ens va caura una petita calamarsada al mig d’un bosc per sort, els núvols passaven ràpids ajudats pel vent que feia.
A última hora de la tarda arribem al refugi del Caro, però ens hem de donar pressa, ja que volem agafar la sendera que ens ha de pujar al cim, amb llum de dia, la ruta que em vaig baixar, ens du sota mateix de la canal, i després de passar que costat mateix d’una casa de fusta, comença a pujar recta amunt pel ben-mig d’un barranc ple de branques, pedres, plantes, etc, impossible pujar per aquí, i se’ns està fent de nit, canviem de canal i comencem a pujar per unes tuberies molt trencades, la pendent va augmentant i no hi ha rastres de camí, finalment decidim tirar avall, i pujar per la carretera; quant tornem a estar abaix, ja és de nit, però estem a la carretera, després del cruce ja només ens queda la pujada final 3’8km, de moltes curves i encara més vent ja som al cim, són les 10 de la nit, fot un fred que pela 2º, però hi ha una vista espectacular, i una lluna vermella fantàstica.

Nou objectiu aconseguit, Tarragona al cim del Mont-Caro 158km., en 38h. Primer dia 16h., segon dia 17h., amb una parada de 5h. Vam fer la ruta, els següents Troteros: JaumeB., JosepMª.B., JordiBe., Àngel i Jo.