En principi, aquest dissabte teníem de fer la sortida llarga de rigor, però com que la deessa del temps va dir que tocava ploure, doncs ho vam enrederir pel diumenge. Com que va ploure poc..., vam pensar, anem cap als Motllats, que només ha sigut on a plogut més de Catalunya, i per això estarà tot ben sec.
Hem sortit de Farena, ep!,ep!, primer de tot hem parat a La Riba, per a veure el nostre amic Sisquet, (al Bar Sisquet, és clar); ara si!, hem sortit de Farena, vers Montral, pel PR-20C de sempre, ah!, un altre cosa, ha coincidit amb la Mitja de Montral, us enrecordeu que l'any passat hi havia un munt de neu, i que l'altre un munt de boira i fang,...doncs enguany l'han tingut de modificar,...a que no sabeu perquè?; bé, segueixo, pel esmentat PR, és per on hem tingut la majoria dels problemes aquàtics, fins arribar a Montral, on encara no havia sortit la cursa, i pensaven que l'haurien de modificar per la crescuda del riu Brugent. De Montral hem seguit el GR-7 fins a la cruïlla amb el GR-65-5, que ens durà fins a Prades, passant per la Creu Trencada i el Pic Rondan.
A Prades ens hem recuperat amb un bocata de truita, una mitjaneta per rehidratar-nos, i el cafetó (no Kalihari, "que estamos de servicio"), i cap a fora a tornar-hi, seguim pujant fins al Tossal de la Baltassana, i ja per la pista força enfangada fins al coll de la Caldereta, on hem agafat el corriol que va al Mas de'n Toni, i ja en força més calor pel sender local de la Solana, hem arribat a Farena, on hem anat a visitar a l'altre amic nostre Xavi del restaurant Brugent (és curiós que només tenim amics als bars). En total hem fet 34'5 km, en sis hores i quart, el desnivell no el sabem, ja que tenim una sèrie de problemes informàtics, que de moment no tenim resolts.
Com que això de fer muntatjes ho tinc per mà n'he fet un altre, aquest cop més senzill, i sense música, tot és "en vivo i en directo".
3 comentaris:
hola jaume me ha agradat la cronica de la ruta del xip i xop,
xaval estas que te sales tindras que començar a pensar en fer una edicio de recopilacio de croniques del karrasclet, ahir li vaig enseñar a la neus la cronica de la ruta del carrasclet i la vam llegir junts i me vaig tornar a fer un fart de riure per tercera vegada, anims que ja i tens la ma trencada...
de cuan en cuan ja va bé que os renteu els peus
EEEEHHHH!!!!! Anonim no t'amaguis, donà la cara, que et creus que som uns bruts...doncs que sapigues, que al arribar a casa també em vaig dutxar,...o com es digui això que et cau aigua pel damunt, que per cert, quin gustirrinin.
Publica un comentari a l'entrada