ULTRA-TRAIL SERRA DE TRAMUNTANA

Acabo d’arribar de l’Ultra trail Serra de Tramuntana, i estic fet pols; tot i el bon resultat que he fet, no ha sigut un camí de roses. Vaig sortir dijous tot just després de currar, cap a Mallorca amb la Berna, com és habitual et vas trobant gent que de cursa en cursa te’ls vas fent amics.
L’organització ens va col•locar a l’hotel Pollença Park, un megahotel, tot ple de guiris amb bicis de carretera, -quina enveja aquesta gent que s’organitza les vacances per fer bici-turisme, ...i quines bicis!!-. D’aquí ens va venir a buscar el bus per dur-nos a la sortida a Andratx, després d’una confusió, vam arribar a la sortida, com és normal, vam passar els tràmits del dorsal, l’assegurança, els regals, les comprovacions, etc...
A les 0h., és va donar el tret de sortida, negre nit, però amb una molt bona temperatura per a córrer, el que va fer que m’anés despullant. Com és habitual la gent surt cagant ósties, tothom te pressa en acabar...a les primeres rampes el grup ja es va estirant, com sempre jo surto conservador però ja començo a passar gent, com que la temperatura és molt agradable vaig per feina, com que no em conec el recorregut i és de nit vaig grup a grup, i sense adonar-me’n ja estic al primer control, Estallencs, paro a picar algo i segueixo que la Berna m’espera a Pollença. No puc dir res del paisatge, ja que no veig res, encara es ben de nit que arribo a Esporles, següent control, aquí al igual que en el anterior em trobo al Ramón de Huesca, que no para d’animar-me (-joder jaime que pitera-). El següent tram es tot per carretera, ja que a última hora el propietari de les terres per on haviem de passar, ho ha prohibit (vaja putada), uns 10kms. A aquestes alçades, ja vaig amb un xicot alemany en Màrio (si,si, Màrio, és el primer que li vaig dir,-Màrio no és muy alemán...-), i amb el Joan Antonio d’Alcanar, que aniríem junts fins el final.
Amb les primeres llums del dia iniciem la llarga baixada de quasi 1000m., de desnivell, vers Deià (km.52’5), començo a veure el paisatge, tot pedres, pedretes i pedregals, amb prou feina puc treure la vista dels meus peus, el terreny no m’ho permet, aquest cop no he vingut a passejar, que la Berna m’espera a Pollença.
Ja amb bon sol arribo a Soller, fa més de vuit hores que corro i paro a l’avituallament per menjar algo més. A més de l’Ultra Trail, avui ha sortit des de Pollença el Trail, una mica més curt que l’Ultra, només 61km. (quina mariconada), i hi tenia que córrer el Tóful Castenyer, que és d’aquestes terres, però al arribar a l’avituallament me’l trobo tot ben vestit en una de les taules , i li dic amb la meva gràcia habitual, -tu no tenies que estar corrent?-, i em contesta...-ja he anat i he tornat-, ja,ja, resulta que estava lesionat.
A partir d’aquí comença en serio l’Ultra, ja porto 61km. a les cames i em toca pujar de quasi cero fins els 1200m. del coll de Massanella, això sí, tot pujant els mil esglaons del barranc de Biniaraix, per cert molt bonic, però hi tindré que tornar per gaudir-l’ho, en aquest tram vaig tenir dos baixons, superats per dos gels providencials que duia, el primer avanç, de la presa de Cúber (km.70)i el segon avanç del coll (km.80). El següent control era al Monestir de Lluc (km.87’5), una especia de santuari de Núria, però a Mallorca (m’he lluït, no?), a partir d’aquí només queda una petita pujada, i tot cap avall, que m’espera la Berna a Pollença. Ara ja va començar a funcionar la calculadora, si volia baixar de les 15h., tenia que apretar el cul, i vaig accelerar el ritme i els companys no em van seguir, aixis doncs cap avall que fa baixada, com que les cames encara em funcionaven vaig anar estirant el pas cada cop més, el terreny era bastant bo, i una vegada al final de la baixada, encara ens esperaven uns quatre kilòmetres pràcticament plans que van acabar amb mi, tot i que encara vaig poder atrapar a un altre corredor que anava més fotut que jo. Només entrar a Pollença ja veig a la Berna, que em diu –la llegada está al otro lado del pueblo, a más de un kilometro-, se’m van caure els collons al terra, però com que tenia un policia municipal que m’acompanyava (no em refereixo a la Berna), sinó a un poli, vestit de poli amb la seva moto de poli, amb la bombilla rotatoria engegada i tot, parant cotxes i gent per que jo passes, fins a l’entrada del pavelló per a creuar l’arc de triomf de l’arribada. En total vaig fer 14h43min.18”, el 13è de la gral.