...un dels motius que em fa córrer.

diumenge, 15 de maig del 2011

QUINA PALLISSA!!!!!!!!
















Aquest passat dissabte, vaig anar a fer amb l’Àngel, el Bena i el Paco de Tortosa, l’UltraTrail de Barcelona, o del Garraf o de Sitges, no sé exactament com l’hauria de dir. El seu cartell deia 110km., i 4500m.D+, jo vaig pensar ..., si 4500 de positius, de què?, si no hi ha cap muntanya alta aprop?. Avui, ja ho sé...osti!! qui fart de pujar i baixar.
La cursa va sortir a les 7 del mati, amb un dia net i clar, i amb la predicció de molta calor durant el dia, però que a partir de la tarda hi haurien tempestes, ...o sigui tot un dia per a disfrutar.
El primer terç de la cursa, com que encara el sol no apretava, va ser molt bonic, típic terreny de baixa muntanya, mates i matolls, pins, molta pedra i grans vistes sobre la costa garrafenca, i com no, un constant pujar i baixar, fins a Begues, 35km. En aquest punt hi avia l’avituallament solid, tant d’anada com de tornada, ja que aquí era el punt comú del bucle que feia la carrera.
En aquest bucle va ser quan vam començar a patir pel sol, com es diu col•loquialment, -queia un sol de justícia-, nosaltres al final anàvem corrent d’ombra a ombra, era com la cursa “La Cuita al Sol”, però al revés. Per sort a mitja tarda es va començar a tapar i vam poguer arribar dignament a Begues de nou. Ja érem al km., 68.
L’últim terç de la carrera, va ser passat per aigua,-com els ous-. Ens va començar a ploure en el punt més alt de la cursa, a uns 600m., per acabar-ho d’arreglar tot just passar per una central elèctrica també va començar a tronar. Per sort, en aquesta part hi van haver molts trams de pista, plena de tolls, però es podia anar trotant, sempre amb el constant puja-baixa, fins arribar als voltants de S.Pere de Ribes, que ens esperava la sorpresa de la jornada, “La Riera”, i no la del culebrot de TV3, sinó d’aigua.
Per que us feu a la idea, imagineu-vos que porteu unes 18h. trotant, de les quals unes 6h sota un sol espatarrant, unes altres 4h. sota la pluja, i quan ja t’esperes una arribada tranquil•la, et trobes amb que la pista per la que corres cada vegada té més aigua, primer la vas esquivant, però arriba un moment en el que t’hi has de fotre dins, i així 3h. Ara imagineu-vos al Rambo caminant pel mig d’els manglars amb aigua fins a la cintura, i aguantant la metralleta per d’alt del cap, -no era així exactament-, però jo m’hi sentia.
Nosaltres vam ser d’els pocs que vam seguir la riera fins al mar, (que era el recorregut oficial), altres es cansaven d’aquests banys d’aigua amb fang gratuïts, i sortien per anar per l’asfalt fins l’arribada, que per cert era el més intel•ligent, i el que l’organització hagués tingut de fer.
Finalment ens van sortir 20h.20min., minut amunt, minut avall, “tota una pallissa”.

7 comentaris:

Enric Terri ha dit...

jejeje!!! Jaume, molt bona crònica!
Jo també soc un dels desgraciats que va fer íntegrament el tram de riera (quins collons!) i sort dels pals perquè el fanguet del fons no vegis com relliscava. Així entenc que vosaltres també vau posar els ous en remull, jeje ...No vegis quina pudor que cardava l'aigua, per "pillar el tifus"!!

JaumeG ha dit...

Hola Enric!! M'han dit que per l'any que ve, seràn obligatòries, les ulleres de buceix, i el tub per respirar sota l'aigua.
Enhorabona per la cursa.

cafetera man... ha dit...

Molt be Rambo, ja he llegit las cronica, molt bonica la cursa, segur que l'any que ve tindras millor climatologia, per que pitjor es quasi imposible...
Pero el millor es que pasi el que pasi, el que es comence s'acaba, ets un crac.

cafetera man... ha dit...

Molt be Rambo, ja he llegit las cronica, molt bonica la cursa, segur que l'any que ve tindras millor climatologia, per que pitjor es quasi imposible...
Pero el millor es que pasi el que pasi, el que es comence s'acaba, ets un crac.

cafetera man... ha dit...

Molt be Rambo, ja he llegit las cronica, molt bonica la cursa, segur que l'any que ve tindras millor climatologia, per que pitjor es quasi imposible...
Pero el millor es que pasi el que pasi, el que es comence s'acaba, ets un crac.

cafetera man... ha dit...

ostia, me repeteixo molt no et sembla...

Ricard ha dit...

Jaume ara si que m'he llegit la cursa, jo ja et vaig avisar...una ultra pel Garraf??? això si que ha de ser un entrenament de duresa psicologica del tot! pero com sempre us en heu sortit, felicitats a tots!!!