Gran Trail Navacerrada 110km. 5100m.D+

Una nova Ultra acabada, però aquesta pels ...pèls.
La història comença com sempre, sortim (la Berna i jo) de Tarragona, vers els madriles,...que per cert l’autovia de Zaragoza a Madrid està constantment en obres, vam tenir molts embotellaments, un camió cremant just a l’entrada de Madrid, un altre camió avariat just a la sortida en direcció a la “sierra”, etc, etc,...les coses normals dels viatges.
Vam prendre la sortida 350 almes en pena, la pena que patiríem tot just va començar a escalfar el Sol (el Lorenzo), només sortir ja tenim la primera pared de 1000m D+, que com és l’inici encara es fa be, la baixada bastant tècnica d’uns altres mil metres. La cursa va seguint pujant i baixant, ja al kilometre trenta, truco a la Berna...-me estoy muriendo de calor!!!!!-, -pues habertelo pensado mejor!!-, per sort vam entrar en una zona protegida pels arbres i la calor es va fer més soportable. Així vaig seguir fins a Rascafria km.53, un lloc on els “lugareños”, es van a refrescar al riu, allí m’estava esperant la Berna (que per cert, hi va arribar tota sola i conduint el cotxe), en el control/avituallament, fitxo mitjançant una targeteta petita que ens van donar (lloguer 20eu.), i menjo tot el que puc, que per cert no va ser gaire, ja que no em venia res de gust, això si, vaig beure molt durant tota la cursa.
Ara començava la part més dura, la pujada fins al cim del Peñalara a 2429m., i 1300mD+, però el que és pitjor a les hores de més calor, segons ens van dir després, vam arribar als 37º, doncs m’ho prenc amb tranquil•litat, anar caminant (rapidet). L’última part de l’ascensió per una cresta bastant dreta, i amb una invasió de marietes (mariquites, insectes), que no havia vist mai, milers i milers, semblava el “dia del orgullo gai”, (un munt de mariquites “revoloteando” pel carrer). En el cim, fitxo i cap avall, trono a trucar, -consigueme una birra fresquita, por favor,porfavorporfavor-, a la baixada em deixo anar, ja que sé que un cop abaix, a part de l’última pujada, tindré la BIRRA. Però, jugades del destí, quant ja portava més d’una hora baixant em perdo...Au! a tirar enrere fins a l’última senyal, amb la tonteria, que si sí, que si no, mitja hora perduda, -la birra se’m deu estar refredant!!!-, per sort trobo on m’he equivocat cap avall cagant òsties, fins arribar a La Granja de S. Ildefolso, km. 79, l’avituallament al mig de la plaça, i de cop m’arriba la Berna amb un “pedas” de gerra fresqueta de birra de mig litre...Berna t’estimo,...Ummmhhh!!!!! AAaaaaaa!!!!!, osti que bona que està, de sobte me’n adono, que estic voltat de tius suorosos i assedegats, que se’ls hi està caient la baba, agafo fort la gerra, -mi tesoro-.

No convido, però ja veig que alguns s’estant copiant, un cop finalitzada, surto vers l’última pujada, surto alegre, trotant, content, amb l’ajuda de la birra i que ja queda poc, vaig avançant gent, ells caminen, jo trotu (trote-extrem), remuntant un riu per uns paratges molt macos (llàstima que estic en carrera i no ho puc disfrutar), arribo al control/avituallament del km. 90, com és habitual els hi demano una birra, ja,ja,ja, mentres riuen, un diu –lo dices de veras?-, quina pregunta!, -claro-, -pues yo tengo una en el rio-, encara no em van deixar dir res, que va saltar la “listilla de turno”-NO!, no se les puede dar alcohol a los corredores-, va dir, (lamarequelavaparir). Però també em va dir –si vas la mar de bien, eres el 11-. Bé, a partir d’aquí, vaig posar les piles al frontal, i preparar-me, per a la nit, sense perdre temps (sóc 11), després d’una forta pujada, arribo al desviament , ja sóc a dalt, em diuen que em queden sis kms., pel control del port de Navacerrada, ara la baixada per la senda shimit, que era un pujabaixa constant, se’m fa de nit, ja porto rato per la senda i no veig el final, de sobte em començo a notar fluix, em tremolen els llavis, no tinc força de res, - ostia, això és una pàjara-, em busco el gel que duc a la butxaqueta de la motxilla, no la trobo, per sort, ve gent, i els hi demano que me’l agafin, jo ja no puc, m’he de seure, me’l donen, estava a l’altre butxaca, el xuclo, xuclo també aigua del “camel”, tot esperant una recuperació, això no va bé, m’he d’estirar al terra, començo a tremolar tot, no puc parar, els que m’assistien, es comencen a preocupar, truquen a l’organització, jo no paro de tremolar, em tapen amb la menta tèrmica, segueixo tremolant, ve més gent, venen els voluntaris de la carrera, resulta que el control està a menys de 300m., d’on he parat, porto mig hora estirat al terra tremolant, al final no sé qui em tapa amb un folre polar, tot i que no tenia fred, nota una gran millora, ara em segueixen tapant el resta del meu cos, les cames, els braços, tot ben tapadet, em començo a refer (jo ja m’estava començant a preocupar), quant arriba el metge, ja em troba sentat, tot voltat de gent, em dona aquarius, i em va sondejant amb preguntes per saber com estic, al principi no em volia deixar continuar en cursa, els hi dic que ja em puc posar dret i tirar caminant fins al control, així ho fem, jo em trobo ara mateix perfectament, ja podria tornar a trotar, però el metge, encara no se’n fia, arribo al control, km. 101, amb tota la comitiva, aplaudiments, sembla que hagi guanyant jo la cursa.
Allí m’esperava la Berna, que ja s’ho estava olorant que seria jo el abonyegat, després de prendrem la tensió, el pols i tot el que va calguer, el metge em deixa continuar, però he d’esperar al següent corredor per baixar junts, aprofito i menjo algo, bec un caldo, més aquarius, més aigua, més de tot...
El corredor que arriba és el Raül, ja havia coincidit amb ell durant aquesta cursa, i ja havien estat xerrant una mica (ja sabeu lo xerrador que sóc), doncs espero que ell s’avitualli i tirem avall, quant podem trotem i quant no anem caminant, ja que tant ell com jo anem justets, fins arribar a la meta al poble de Navacerrada d’on habiem sortit feia 19h.41min.31”.