I la vida continua després del TOR DES GÈANTS

A l’endemà de tornar d’Italia, vaig anar a cal metge per curar les meves misèries, allí em vaig trobar als altres dos Troterus, quina “ilu”, això ja sembla una base-vida, com que hi havia confiança amb el metge, entrem tots tres a l’hora, a mi em deixa pel final.
Com que des de Ollomont, feia cinc dies, ningú m’havia fet les cures a les llagues, quant el metge (el Juanju), va treure els vendatges fa, -buf!!! Quina peste, això fa pudor a mort-, per sort un cop ben netejadet i curat la cosa no te més problema que anar-los netejant i tractant amb betadine fins que les llagues es tanquin.
La primera setmana, me la prenc de descans total, no còrrer, no bici, no nadar, no gimnàs, només menjar i beure, ah!, i les entrevistes pels mitjans de premsa, La Vanguardia primer i el Diari de Tarragona, amb tots els finishers tarragonins (10 de 10, que bons que som) després, la segona setmana, ja vaig agafar la bici, el primer dia 30km, el segon, 40 i el tercer 65km amb mil de desnivell, també semblava que els dits a més d’anar-se pelant, em deixaven de fer mal al caminar, aixì doncs entrem a la tercera setmana, dilluns ja vaig a trotar amb els col•legues, 40’ de trote tranquil, dimarts ja no puc aguantar més i me’n vaig al gimnàs a fer quatre ferros i abdominals, el dimecres com que no anem a Vilaplana, fem trote muntanyenc amb alguna pujadeta durant una horeta, divendres com que ja vaig recuperant les bones sensacions fem dos tirades a ritme alegret de 20’, dissabte fem una sortideta pel Montsant, reconeixent el terreny per al company que la setmana que ve, farà la Ultra, i aquest tram el farà de nit; fem un total de quinze kilòmetres amb quasi mil de desnivell, trigant unes 3 hores i mitja, i després a jalar a Cornudella.
Ara, a pensar en els nous objectius...