Ruta del Cister des de Tarragona

Com que no sé estar-me quiet, ahir vam fer la Ruta del Cister amb bici de carretera, el Toni, el Juanju, l'Helena (que està molt forta, prepareu-vos Titaneros)i jo, que anava a remolc tot el rato, en total em van sortir 145km, 7h., efectives damunt la bici (quin mal que em fa el cul, enguany encara no l'havia agafat), i 9h., comptant les parades.
La Ruta del Cister em sembla que l'he fet de totes les formes possibles, caminant, corrent, amb btt, l'he fet pel GR-175, també l'he fet per la Ruta del Romagosa, l'he feta amb la Berna amb btt i alforges durant tres dies en setmana santa, visitant els Monestirs Cistercencs (quina casualitat que els Monestirs es diuen igual que la ruta...), escoltant les veus de les monges de Vallbona. Durant uns anys vam fer servir la ruta com a entrenament de dos dies per acumular quilòmetres, em sembla recordar que fa ja bastants anys vaig fer-la d'una tirada amb la btt, i a finals de l'any passat la vam fer trotant non-stop 108km., en 18h i mitja.
Però la millor va ser el primer cop, (com sempre), va ser un intent de fer-la corrent el Kiko Mata i jo, per la ruta del Romagosa, ja que el GR-175 encara no existia, i el plantejament era fer-la en dos dies, i teníem una gran infraestructura, teniem uns col·legues que ens seguirien amb btt, per donar-nos aigua o el que fes falta, després teníem un físio, el Xavilo, que ens faria els massatges entre les etapes, teníem el Quartell general a Rocallaura, a casa del LluisMaria, que ens feria el sopar i per últim les dones tant del Kiko com la Berna vindrien seguint-nos amb cotxe, tot collonut...,en teoria.
Total, que els dies abans va ploure molt i el dia de la sortida no va ser diferent, em sembla recordar que vam sortir encara de nit (a les cinc del matí), tots juntets el Kiko i jo que anàvem trotant i els de les btt, com que el terra estava molt enfangat els de les btt es van anar despenjant, tant de nosaltres com entre ells, en fi, que vam perdre l'assistència, i vam arribar a Vallbona tot sols, i després la feina va ser nostra per anar trovant als de les btt, que amb el fang van tenir d'anar per carretera, però al final del dia ens vam trovar per menjar la paella collonuda que ens va fer el LluisMa. Al dia següent ningú va tenir ganes de seguir i la ruta es va acabar en cotxes.