Aquest any sí que comença bé. El primer Ultra ja ha caigut, ha sigut el GR-10 Xtrem, un ultra que en la seva segona edició (oficial), ja ha tingut un gran exit de participants, concretament dos-cents, i encara van tenir de fer llista d’espera.
Amb una llargada de 93km., 3800m. de desnivell positiu, i tota una provincia per creuar, qui s’hi podia resistir?... Jo nó.
Tot i ser molt corredora, no té una gran quilometrada de pista continuada, ja que la va deixant per anar-la alternant amb camins i senderons. La sortida va ser al poliesportiu de Puçol a les sis en punt, amb una climatologia més primaveral del que tocava, tenint en comte que som a ple hivern.
Un cop donat el tret de sortida, la cuca de llum que feien els frontals dels corredors, va anar estirant-se, tot seguint un itinerari que no va parar de pujar i baixar en tot el recorregut.
La primera part de l’itinerari, és posiblement la més tècnica, i la que té més desnivell, llastima que és fagi quasi tota de nit, però ho compensen les boniques vistes sobre les planes de València (les llumetes, i tot allò que es veu de nit), una vegada ja amb llum de dia, tota una serie de pistes i corriols ens portaran a Gàtova, potser siguin els trams més pesats, aquest i el que va del poble fins a Montmayor, ja que els avituallaments estan bastant separants (20km), i la calor del migdia no ajuda gaire a fer els kilòmetres.
Ja des de Montmayor (km. 63), l’itinerari no baixarà dels 800m, i els controls estan més seguints, i és fa més agradable anar trotant, tot creuant conreus i boscos, fins que a partir del següent control, Sacañet (km.75), se’ns va fer de nit, en aquest tram arrivem al sostre del recorregut (1.331m.), un cop superat ja només queda un altre petit turò, i el reste ja és tot caravall, fins a Andilla i tot creuant-lo, dos kilòmetres després arrivem a la meta de La Pobleta.
Allí ens esperava una ducha amb aigua quasi calenta, una bona paella Valènciana de València, unes birres, i com nó un bar que feien segons el Bena un cremadet...mare de Deu, és un kalihari que li foten foc mentres cau el cafè de la cafetera, però s’ha de reconeixer que estava bo. La nit la vam passar al lloc d’arrivada, amb matalassos umflables i sacs de dormir, juntament amb els companys Ferran i Oriol, amb els quals vam fer una part de la cursa.
Nosaltres , en Josep Mª.B. i jo, vam tardar 15h44min, el que va güanyar ho va fer en 9h38min.

MÉS FOTOS
CLASSIFICACIONS